Els fills, tard i malament

L’últim any de la carrera de periodisme, un professor, veterà periodista, ens va dir als estudiants: “I les noies que esteu aquí ho tindreu malament per ser mares. Totes les meves companyes han tingut els fills tard i malament!” En aquell moment, un sector femení de la classe es va indignar (potser ho van considerar un comentari fora de lloc); l’altre ni li va fer cas. La maternitat quedava molt lluny. El fet és que tenir el fills tard i malament no és només patrimoni de les periodistes. Potser tenim més mala fama per això d’aquests horaris estranys i el fet de treballar els caps de setmana. Pels ginecòlegs, quan passes dels 30 ja ets gran. La vida laboral no és fàcil i quan s’aconsegueix una feina per a la qual t’has preparat el menys indicat és començar a tenir fills. Almenys en aquest país. I potser és aquí on comencen les desigualtats, que arriben a ser escandaloses quan es tracta de la quantitat d’alts directius. Només un 13% de les dones estan capacitades per ser als llocs on es prenen les decisions a les empreses? I és que, mentre les mares es queden a casa i en molts casos es redueixen la jornada laboral, el pare continua la seva vida professional. A Suècia és habitual veure grups d’homes, passejant cotxets i amb criatures penjades en motxilles, sense les mares. Són les baixes paternals que estan obligats a agafar si no la volen perdre. Per llei. Pares i mares amb els mateixos drets i, també, amb les mateixes responsabilitats.