Opinió

opinió

Sarrià de Ter a la palestra

El que he pogut esbrinar de Torrent és tranquil·litzador per als catalans

Segueixo els esdeveniments i amb sorpresa, agradable, s’ha de dir, em trobo amb un sarrianenc president del Parlament català. De Sarrià vull dir el de Ter, és clar. La meva vinculació amb aquest poble durà 27 anys i he de dir que sols tinc records agradables. L’any 1965, Cobega SA, l’empresa que jo dirigia, va adquirir a Sarrià 23.600 m² de terreny per construir-hi una planta embotelladora de Coca-Cola. El 1966 vam construir els magatzems i ens hi vam traslladar. El 7 de gener del 1970 vam iniciar les obres de la fàbrica i el 6 de juliol vam iniciar la producció. Vam batre tots els rècords de construcció ràpida. El personal de vendes, la majoria vingué de Girona. Ara bé, el de fabricació, magatzem i administració era gairebé tot de Sarrià. El cap administratiu, Josep M. Pinsach, sarrianenc de soca-rel, gran esportista i persona, era i és un personatge apreciat. Les relacions amb el poble varen ser sempre cordials, igual que amb les autoritats. La portada d’aigua del Pasteral, pel que fa al tram Salt-Sarrià de Ter, Cobega SA hi va participar amb una elevada xifra, amb un 50% a fons perdut i un 50% amb aigua, i ajudà força. La meva relació amb els alcaldes era cordial i uns i altres ens sentíem còmodes. Una decisió dels propietaris de la marca, l’any 1986, el del seu centenari, en el sentit de modernitzar les fabricacions, va afectar moltíssim Cobega, la qual hagué de construir una megaplanta i tancar-ne 11. La de Sarrià, modèlica i escola de personal qualificat i de directors els últims 10 anys, va ser l’última de tancar, el 1992. Tenint com a opció traslladar-me a Barcelona d’adjunt a gerència, vaig decidir acomiadar-me i seguir de senador a Madrid. Com a sotspresident de la Creu Roja Espanyola, la Creu Roja Internacional em nomenà mediador en conflictes bèl·lics d’Europa i l’Orient Mitjà on s’incomplissin els principis humanitaris. Algú potser dirà que en lloc de parlar de l’alcalde Roger Torrent, aquesta setmana notícia en tots els mitjans, he parlat de mi. Perdó! És el reconeixement d’una etapa important i agradable de la vida, que recordo prou sovint. Tinc el pressentiment pel que he pogut saber de Roger Torrent, persona de criteri, moderació, estudi i enemic de les precipitacions, que recollirà les qüestions que naveguen esmaperdudes de moment i farà que, recobrada la calma, els grups presentin directrius, decrets i lleis per estabilitzar els ànims, exigir justícia i no venjança per als polítics empresonats i altres qüestions que han aflorat, vertader basar d’enveges, revenges, mala sang, ignorància del fet català i, de fet, instigació perquè l’espanyol castellà mitjà i baix vagi emplenant d’exageracions i mentides la seva ment. El que he pogut esbrinar de Torrent és afalagador per a ell i, a la vegada, tranquil·litzador per als catalans que sospirem per una independència assolida sense violència, justament, democràticament, i no amb una rebelión, com ens acusen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.