De reüll
Primavera sense flors
Mariano Rajoy no és, precisament, el més ferm partidari dels debats parlamentaris. Aferrat al plasma de Gènova i als monòlegs de les grans ocasions, fuig sempre que pot de l’enfrontament amb l’oposició. El debat de política general n’és una mostra. El 2017 se’n va escapar amb el pretext que feia quatre dies que s’havia sotmès a un d’investidura i el 2016 tampoc el va convocar perquè era l’any que concloïa la legislatura, atès que els seus antecessors tampoc convocaven si coincidia amb període electoral. La qüestió és que amb més de sis anys de govern, només n’ha celebrat tres, i tots al febrer. Enguany, però, ja no té cap excusa. I l’únic que intentarà és endarrerir-ho tant com pugui. “Serà abans de la primavera”, va anunciar Íñigo Méndez de Vigo per afluixar la pressió de l’oposició, que ha enregistrat una proposició per forçar Rajoy a convocar-lo. Al·ludia al fet que el debat de política general es podria veure interferit pel de la presentació dels comptes del 2018 –una negociació aturada pel PNB i que no es tornarà a engegar fins que no conclogui el 155– però, en realitat, és la situació catalana la que voldria veure resolta abans de fixar la data. Rajoy no ha tingut el millor any per exposar-se a un gran debat que transcendeixi l’economia, l’únic tema en què se sent còmode. El 155 no ha servit per tombar les forces independentistes i sí per donar ales a Cs, i, al damunt, en cada judici de la Gürtel, el PP va quedant més retratat.