«Vagueries»

Com que a Catalunya li fan falta tantes coses per arribar a ser un país normal, ja no descarto que això de les vegueries i de la nova distribució territorial sigui una necessitat històrica i tan real que justifiqui les presses amb què el nostre govern ha donat llum verd a la llei que les ha de fer possible. Però com que n'hem vist de tots els colors, trobo normals els recels que la proposta ha aixecat en una majoria de ciutadans, cansats de contemplar la creació d'òrgans que només serveixen per complicar una mica més la seva relació amb l'administració, i per engrandir la borsa de col·locació dels partits, que històricament han trobat en diputacions, consells comarcals, corporacions, empreses públiques, consorcis i agències uns balnearis esplèndids per col·locar exalcaldes defenestrats, regidors caiguts en desgràcia i altres espècies amigues i conegudes amenaçades en temps de vaques magres. Li toca al govern explicar i defensar amb arguments un projecte que, ja d'entrada, s'ha guanyat l'oposició d'alguns alcaldes i territoris. I li toca també aguantar, de moment, les crítiques com aquesta, que més que de vegueries, parlen de les vaguetats del seu projecte, i de com els partits s'ho maneguen per col·locar els seus afins. De vagueries, vaja...