La marca Espanya no arranca

Segurament han sentit alguna vegada alts responsables del govern espanyol presumir que Espanya és el país amb més quilòmetres d’alta velocitat. És una qüestió utilitzada per prestigiar la marca Espanya i per tant aquests anuncis tenen una intencionalitat molt més propagandística que no pas informativa. Perquè és cert que les dades diuen que, després de la Xina, els espanyols són els campions en números absoluts: 2.500 km sobre els 11.067 de la Xina. Fins i tot, si volen fer-se créixer l’autoestima, podem mirar-ho en números relatius sobre la població, i aquesta sí que és una dada en què l’Estat espanyol no té competència, amb 54 km per milió d’habitants, seguida de França, amb 31; Bèlgica, amb 19; el Japó, amb 16, i la Xina, amb 8. Estalvio posar-hi altres nacions però, tret de França, cap arriba a 20. Si mirem la rendibilitat social d’aquesta infraestructura referenciada amb el nombre de passatgers que transporta, observem que amb dades del 2012 el Japó té una relació de 158.121 passatgers per quilòmetre; França, 51.394 passatgers; la Xina, 37.950 passatgers, i Espanya, aquesta amb dades del 2013, 10.120 passatgers.

Dilluns passat, no exempt d’accidents, Mariano Rajoy inaugurava la darrera línia d’AVE Madrid-Castelló. Una infraestructura enganyosa, ja que de València a Madrid sí que és per alta velocitat, però de València a Castelló és un nyap, ja que això que hauria de ser del carreró mediterrani, i així ens ho ven el ministre Íñigo de la Serna, només ha posat un rail més en el traçat convencional, pels trens d’ample europeu. Això l’obliga a anar més lent que el convencional i, a més, han de compartir el carreró. És la contradicció entre l’Espanya radial i la mediterrània.

De totes maneres, la societat mediterrània comença a despertar-se i adonar-se que la petició de la connexió costera no és un caprici dels catalans sinó que des d’Andalusia, Múrcia i València s’adonen que aquests retards estan costant moltes oportunitats econòmiques. La inauguració d’aquesta infraestructura no podia ser més accidentada i premonitòriament, el tren es va aturar per avaria més de vint minuts i fins i tot el va avançar un rodalies. La marca Espanya que intenta agafar-se en aquestes infraestructures té mala sort.

També aquesta setmana hi haurà la reunió anual a la població suïssa de Davos, que és una trobada dels principals empresaris i líders polítics i econòmics mundials. El govern espanyol tem que Catalunya sigui un dels temes que surtin en els debats, especialment perquè també serà la primera vegada que hi participi el rei d’Espanya. La preocupació és tal que Luis de Guindos intenta coordinar amb La Zarzuela que els missatges que es transmetin siguin optimistes sobre Catalunya. El problema és que dilluns passat la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, feia públic el seu informe de Perspectives econòmiques mundials que obrirà el Fòrum de Davos, i presenta una visió optimista de l’economia pel 2018 si bé n’exclou Espanya, que li rebaixa una dècima en les previsions del creixement per les incerteses amb Catalunya. El neguit de les interferències de Catalunya en el fòrum que té el govern espanyol té versemblança.

I és que també Davos era l’inici d’un rellançament de la figura del rei, molt qüestionada i deteriorada per la seva intervenció del 3 d’octubre amb aquell discurs tan partidista contra una bona part dels catalans. Un discurs que ara s’ha filtrat que fins i tot La Moncloa volia que hagués estat més moderat per les conseqüències que pot tenir a mitjà i llarg termini per a la monarquia.

De fet, des del 3 d’octubre l’activitat internacional i nacional del rei ha estat més que moderada i només s’ha deixat veure en actes puntuals i entorns gens compromesos. Davos serà un fòrum on podrien haver de donar moltes explicacions als líders econòmics i d’opinió mundial. I és que Catalunya ja no és un afer intern, només cal veure l’interès per la conferència del president Puigdemont a Copenhaguen de dilluns passat.