Consumir amb intel·ligència

Començo a ser crític amb el consum tot i que sempre m'he sentit una persona consumista. M'agrada comprar i gastar, però amb el temps m'ha dolgut cada cop més que les hores de treball (traduïdes en euros) s'esfumin de manera inútil (aquí caldria debatre el que per a mi és inútil).

Per això, aquest any encara no he anat a les rebaixes. Tot i que hi ha gent que fa un bon fons d'armari en època de rebaixes, jo sempre acabo comprant pantalons de marca, de cintura baixa que no s'han venut perquè als tios (d'una edat) ens agrada pujar-nos-els fins al coll, o adquirint una caçadora «un pèl estreta» (a les rebaixes no es troben totes les talles) que acabarà sent d'aquí a pocs dies «molt estreta».

També em rebenten les rebaixes perquè no em permeten comprar-me el que necessito. Fa dos dies vaig anar a mirar un banyador per a la piscina a una tenda de banyadors per a piscina. Entre les rebaixes i l'arribada de la nova temporada (hi ha temporada per anar a la piscina?) només tenien quatre calces que no m'entraven ni amb calçador. «No s'amoïni, es donarà», em van dir. A mi sí que em donen problemes les rebaixes!

Penso que, al llarg de l'any, el que després de Reis surt com a rebaixes es podria vendre com a ofertes. Em sembla una posició més raonable si volem que el consum sigui un acte intel·ligent i responsable.

La crisi diuen que està afectant el consum i que la gent, fins i tot la que té pasta, fila prim a l'hora de comprar. És lògic, ens hem desmesurat amb el consum. I les rebaixes són un altre reflex d'aquesta manca de mesura, tot i que creiem que es tracta d'un antídot. Hauríem de començar a plantejar-nos quin tipus de consum volem. Un consum ajustat a les necessitats personals i col·lectives modificarien uns hàbits que condicionarien l'economia. En el bon sentit, s'entén.