Dia decisiu

Tra­ves­sem hores deci­si­ves, molt deci­si­ves, de les quals en depèn el que passi en aquest país els pro­pers dies, set­ma­nes i anys. El resum és ben fàcil: el 21-D es van cele­brar unes elec­ci­ons al Par­la­ment, les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes les van gua­nyar i aques­tes ara volen que Car­les Puig­de­mont torni a ser inves­tit com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. I l’Estat no vol. No ho vol de cap manera i és capaç de qual­se­vol cosa perquè no sigui així. És capaç fins i tot de pres­si­o­nar el poder judi­cial, que a Espa­nya ja saben vostès que és molt inde­pen­dent, perquè les deci­si­ons vagin cap on ells volen. I és així que el TC va pren­dre dis­sabte la reso­lució rocam­bo­lesca que va pren­dre, sus­pe­nent uns drets sense que ningú li ho demanés i adver­tint la mesa i els dipu­tats de les con­seqüències penals que les seves actu­a­ci­ons podrien com­por­tar-los. I jo em pre­gunto: i en quin país vivim que els dipu­tats han d’entrar al Par­la­ment amb el cap baix i sense poder exer­cir les seves obli­ga­ci­ons, que són les de pren­dre deci­si­ons polítiques? La pre­gunta és aquesta però la qüestió és una altra: fins a quin punt s’està dis­po­sat a defen­sar aquests drets? El govern de l’Estat, em sem­bla a mi, ja ho ha demos­trat. Està dis­po­sat a tot, fins al final, pres­cin­dint si cal de la sepa­ració de poders i pre­nent deci­si­ons que saben injus­tes. Però, i nosal­tres, què fem? Dei­xarà Tor­rent que el ple es faci avui amb nor­ma­li­tat tot i que segons el TC no hi ha un can­di­dat vàlid? Man­tin­dran JxCat, ERC i la CUP que Puig­de­mont (que sense cap mena de dubte de moment s’ha de que­dar a Brus­sel·les) és el seu únic can­di­dat? Quina és la volun­tat que s’ha d’impo­sar? La del TC? La del 21-D? Aquesta és la qüestió. Quina és la volun­tat que, posats a impo­sar, s’ha d’impo­sar? I, sobre­tot, com? Forçant avui el ple? Forçant noves elec­ci­ons? JxCat i ERC, que, sen­ti­des algu­nes decla­ra­ci­ons, no sé si par­len el mateix llen­guatge (i em pre­o­cupa), en tenen la solució. I avui, segur, en tin­drem més pis­tes. Sabrem què farà Tor­rent, si es podrà votar o no, i què faran els dipu­tats. Jo, com molts de vostès, m’apunto a allò tan sim­ple que va dir ahir Gerard Piqué: “Només vol­dria que el resul­tat del 21-D es res­pectés, i no s’està res­pec­tant.” Es tracta de tenir paciència. I el cava en fresc.