De reüll
La combinació
El president del Parlament va prémer ahir el botó de pausa. Roger Torrent va ajornar, no pas suspendre, el ple d’investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. El candidat es manté i no hi ha cap intenció de canviar-lo, va advertir. El moviment de Torrent ha creat un profund malestar en el món independentista. I ha obert una escletxa en la ja per si mateixa fràgil unitat política mantinguda fins ara. Junts per Catalunya i la CUP interpreten el gest com una frenada i retreuen als republicans la unilateralitat de la pròrroga. Les entitats també van exigir, amb mobilitzacions al carrer de l’ANC i els CDR, respecte pel resultat de les eleccions del 21-D. L’Assemblea i Òmnium van alertar dels efectes de la divisió.
La unitat de l’independentisme sempre s’ha fonamentat en tres pilars: els partits, les organitzacions i, el més important, la gent. És la combinació guanyadora. La que ha fet que, en una pugna tan desigual, l’independentisme hagi posat contra les cordes un Estat espanyol que ha hagut de retorçar la Constitució i servir-se d’institucions com el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional per intentar frenar-lo. La sensació de victòria que respiraven ahir el PP, el PSOE i Ciutadans s’esvairà així que l’independentisme trobi la fórmula per investir el president de la Generalitat. I el que fa augurar la trajectòria viscuda fins ara és que ho farà.