Carnaval a Vilanova

Tinc les sabates amb les soles en remull i la carrosseria del cotxe tota enfitada i enganxosa. És diumenge al vespre i acabo d’arribar del carnaval de Vilanova i la Geltrú, que té en les guerres de caramels l’atractiu més visible. Estesa de caramels per tots els carrers, també els més allunyats del centre, com si fossin les estores de flors del Corpus. El cotxe avança com si trepitgés palets de riu. Els papers de colors s’enganxen a les sabates. L’aire impregna de polsim de sucre tot el que toca. Ja en tindrà prou, el cotxe, amb una rentada?

Finalment el carnaval de Vilanova i la Geltrú, després d’haver-ne sentit parlar tant. L’amic Bienve Moya, el que afirma que “cada dia és festa”, em guia. De bon matí han sortit les comparses. Parelles de joves molt poc disfressades, res de màscares ni vestits elaborats, avancen seguint una bandera sense parar de ballar. Molts duen els projectils en un mocador de fer farcells. Sembla que tothom tingui una trompeta a casa i que aquest dia hagin sortit totes. “És la nostra festa major.” “Que no és el cinc d’agost, Bienve? L’any passat us vaig fer el pregó...” “La popular és aquesta. Socialitza. Convoca tots els barris. Els joves s’han de buscar parella. Si consultéssim les partides de naixement dels vilanovins veuríem que una gran majoria són sagitari.” “Tu ets sagitari?” “Com la meva neta.” Vilanova i Mataró estan unides per un servei d’espionatge. Durant anys ens hem copiat mútuament els actes de la festa major d’estiu. L’any passat, Vilanova va incorporar la “Nit Boja”. Per què Mataró no ha imitat el carnaval? El carnaval de Mataró és trist, forçat, celebrat per gent que en comptes d’alegre sembla com ressentida. “S’hauria d’estudiar la composició social, política, econòmica de la ciutat...” “Bienve, no em posis deures, que és festa.” Les dones van amb mantó de Manila. La meva àvia n’havia tingut un. Era per assistir a un carnaval que no hem sabut recuperar?

M’han convocat al balcó de l’ajuntament. En períodes regulars les comparses irrompen a la plaça al so d’una gran orquestra. Les guerres de caramels arriben al paroxisme. Al balcó hi ha l’alcaldessa, Neus Lloveras, Elsa Artadi, Eduard Pujol, Gabriel Rufián... Si el balcó caigués, el procés s’hauria acabat. També hi veig Salvador Illa, del PSC. Ara els de la plaça ballen un pasdoble, el més espanyol dels balls. Molts treuen unes pancartes: “Llibertat presos polítics”, “Independència”. Aquesta setmana l’alcaldessa ha de declarar al jutjat. La por que “se la quedin”... Em diuen: “En les últimes eleccions, Ciutadans va triomfar a Vilanova.” Com a Mataró. “Socialització”, “convivència”, i d’aquí a nou mesos tots sagitaris. O la festa de la “llibertat”, que també és la de la “transgressió”, fa reus uns de “rebel·lió tumultuària”?