Enamorats

N’és el dia oficial, a l’estesa pell de brau. No a Catalunya, on el patró dels enamorats és sant Jordi, com l’amor, tan hipotètic. Ens ensenyaven, de petits, que l’amor i l’odi es repel·lien. Per això em passaré aquest 14 de febrer recordant dos Jordis –un Sànchez i un Cuixart–, un Oriol Junqueras i un Joaquim Forn, empresonats des de fa prop de quatre mesos, i això que no han estat ni tan sols jutjats. Perquè resulten perillosíssims a les autoritats, tan autònomes, ai!, com les del poder judicial i les de l’executiu, sota l’ombra, o sospita... ¿o desig? d’haver comès delictes de sedició (article 544 del Codi Penal), i fins i tot de “rebel·lió” pel fet d’haver dit que volen viure en una Catalunya independent, perversió encomanadissa que s’oposa a la Constitució espanyola, sancionada per sa Majestat la vigília dels Innocents de 1978. ¿És així com n’interpreten el preàmbul de la dita Carta Magna quan exigeix a qui mana ”promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna i establir una societat democràtica avançada”? ¿Com és que els tribunals no han detingut encara tots els membres del govern quan hi ha tanta gent que no gaudeix d’una “qualitat de vida digna”? ¿Obliden l’article 1.2. quan llegim: “la sobirania nacional resideix en el poble”? ¿O l’article 20.1.a. on es reconeix i es protegeix el dret “a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció”? Com les dones que s’oposaven a la repressió de l’adulteri i sortien al carrer cantant: “Jo també sóc adúltera”, els dic: “Empresoneu-me, sisplau!” (El responsable de les accions criminals del GAL, Barrionuevo, només va passar 106 dies empresonat).