De reüll
Gaudí en perill
Només assumir la direcció de la Càtedra Gaudí de l’UPC, l’arquitecte i historiador de l’art Juan José Lahuerta ja va advertir de què anava la cosa. Lahuerta va alertar que Gaudí està segrestat pels interessos comercials i que tant ell com la seva obra són víctimes d’una perversa manipulació. No interessa explicar el Gaudí real, “el que crea en una Barcelona que és la ciutat de les bombes, amb unes tensions socials brutals, de vagues i atemptats, de lluita de classes”. Amagar aquest Gaudí significa, reblava l’expert, amagar Barcelona. I què va dir Lahuerta que anava fer al capdavant de la Càtedra Gaudí? Doncs descobrir-nos l’autèntic Gaudí. És clar que per fer-ho suplicava ajut econòmic per inventariar, catalogar i digitalitzar el ric fons (147.000 documents) que custodia la Càtedra Gaudí. Ha passat un any i el director de la institució es troba que no té recursos per afrontar la seva missió. Toc, toc, toc! Ningú no se sent al·ludit? Administracions? Universitat? La Càtedra Gaudí es va crear el 1956 per protegir l’obra de Gaudí dels especuladors urbanístics. Mig segle després aquests monuments són un negoci que genera fortunes. Reben milions de visitants que suposen un impacte terrible per a la seva conservació, ja que van ser concebuts per a un ús domèstic. Gaudí és molt més fràgil del que els seus explotadors es pensen. Tard o d’hora caldrà rescatar-lo d’aquest èxit. I, sobretot, urgeix estudiar-lo amb rigor i honestedat.