Pa i aigua

Per raons de feina, em vaig passar deu anys consumint menús del migdia en restaurants de preus assequibles. De resultes, vaig sumar uns quilos que un cop acabat aquell règim diari he procurat eliminar amb resultats més o menys satisfactoris. M’ha quedat també el costum de llegir els menús que s’anuncien en tots els restaurants quan hi passo per davant. Els consulto i penso com els combinaria: de primer plat, això; de segon, allò altre. La veritat és que el secret d’haver baixat de pes ha consistit a limitar a un plat el dinar.

Els menús diaris dels restaurants amb poques pretensions tenen per a alguns mala fama, però haig de dir que jo n’he trobat d’excel·lents. He ingerit plats de llenties no diré memorables, perquè els memorables me’ls faig a casa, però sí boníssims. Vaig quedar parat dels clients d’aquests restaurants que s’inclinen pels llegums i les verdures: llenties, cigrons, espinacs, bledes... M’havia arribat a pensar que no agradaven a ningú. Les mongetes seques són una altra cosa: si en aquests llocs no se’n mengen gaires és perquè no en serveixen, i si no en serveixen és perquè s’enfilen a uns preus impossibles. Ara: també és cara la mongeta tendra i tot i així en la majoria de menús figuren bullides amb unes patatones. També em pensava que seria un plat de poc consum, però en els restaurants de menú no para de sortir de la cuina. El dia que vaig descobrir que un restaurant que freqüentava incloïa preceptivament un plat de peix per Quaresma vaig estar a punt d’arrencar a plorar. Quan vaig veure que per postres hi havia arròs amb llet, menjar blanc i un parell de bunyols, vaig anar a abraçar el cuiner. Per Sant Josep, crema. Els restaurants de més to o no són tan detallistes o en ells les francesilles de temporada queden perdudes enmig de la carta general.

Els menús dels restaurants de menú acaben sempre igual: “pa, vi i postres”. De vegades, l’alternativa al vi, i pel mateix preu, és “aigua” o un “refresc”. El pa no falla mai, el pa te’l posen a taula d’entrada i per inclinació atàvica. No passa així en restaurants a la carta. Ara han adoptat la moda de no servir pa. No és que no en tinguin: l’has de demanar. Et pregunten: torrat?, amb tomàquet? Si el demanes tal com ve, igualment te’l fan pagar a part. Figura a la factura: “pa, tant”. L’altre dia vaig sopar en un restaurant de preu. Vam demanar aigua. Ens la van servir de l’aixeta, i ens la van fer pagar: “És que la tractem.” Molt bé: però dissimulin. Carreguin-la a l’enciam o al bistec però no em facin pagar ostensiblement l’aigua de l’aixeta, com si fos mineral o fos vi. Als clients no se’ls pot escatimar el pa i l’aigua. Després resulta que t’ofereixen, com a obsequi de la casa, un xarrup alcohòlic. Estimats restaurants de menú...