Por

Des que anys enrere el meu company de pupitre, feina i algunes fatigues Carles Ribera em va fer descobrir Stefan Zweig a través de l’altament recomanable biografia de Fouché (Fouché, retrat d’un home polític) intento estar al cas cada cop que apareix en català alguna nova traducció de la seva obra. És el cas de Por, una novel·la curta, escrita el 1913, que ara Joan Fontcoberta ha traduït al català i que Quaderns Crema ha editat aquest gener. La novel·la és curta, innocent, i no els faré cap spoiler (de fet, no sé per què no en dic filtració, que és el que hauríem de dir en català) si els explico que va d’una dona que enganya el seu marit amb un pianista i que, quan és descoberta per una altra dona, entrarà en un malson. L’argument és ben simple i, simplement, valgui la redundància, el mèrit deu ser com n’està de ben escrita i traduïda, i entendre com hi ha coses que formen part de la vida des de temps immemorials. Però jo, com que ara ho veig tot en clau de procés (ja ni recordo quants articles fa que no els parlo del procés), em vaig quedar amb una cita de tot l’entrellat argumental de Por. “La por –escriu Zweig– és pitjor que el càstig, perquè aquest està determinat, més que no pas la terrible indeterminació, l’espantosa eternitat de l’espera.” Doncs això: per aquesta mania que ens ha agafat ara a tots de veure-ho tot en clau de procés, em vaig quedar amb la cita de Zweig. La por, diu, és pitjor que el càstig. Perquè aquesta terrible indeterminació de no saber què passarà –que és el que li passa a la protagonista del llibre– és pitjor, diu, que el càstig. Han vist vostès quants noms i cognoms surten aquests dies als sumaris del procés? Han vist quanta indeterminació estan escampant sobre les seves vides? Han vist quanta incertesa estan generant sobre els seus futurs? Tanta que em pregunto si, més enllà de quin hagi de ser el final, de quina hagi de ser la sentència, l’espanyola però sobretot l’europea, no hi ha pel mig sobretot la voluntat de sembrar aquesta “espantosa eternitat de l’espera”, que diu Zweig. Potser per això Zweig va titular Por la seva novel·la. I potser per això és el que fabrica l’Estat.

El llibre, per cert, acaba bé.