Pinter

«Te n'has d'anar?» Això és el que li va dir el premi Nobel de lite­ra­tura, el dra­ma­turg Harold Pin­ter, el dia que la va conèixer, a la que havia de con­ver­tir-se en la seva esposa els dar­rers trenta anys de la seva vida. L'ocasió era una festa per cele­brar la repo­sició, el 1975, d'un dels èxits ini­ci­als de Pin­ter, La festa d'ani­ver­sari. L'autor i la senyora Anto­nia Fra­ser van tenir la con­versa social habi­tual en aques­tes oca­si­ons, però alguna cosa devia pas­sar perquè en el dar­rer moment, quan ella ja se n'anava, a Pin­ter se li va acu­dir de fer aque­lla pre­gunta inno­cent però oberta a múlti­ples ecos: «Te n'has d'anar?» Anto­nia Fra­ser va con­tes­tar molt a l'anglesa: «Bé, no és pas abso­lu­ta­ment essen­cial.» I és així que la con­versa es va anar allar­gant i la senyora li va ofe­rir de con­ti­nuar-la a casa seva, la casa que com­par­tia amb el seu marit, un dipu­tat con­ser­va­dor, i els seus sis fills. Pin­ter, per la seva banda, estava casat amb una actriu i tenien un fill. La con­versa a casa la senyora Fra­ser es va allar­gas­sar fins a les sis del matí. Va ser l'inici d'una gran amis­tat que va cau­sar el seu escàndol a l'època. Quan la Fra­ser va comu­ni­car al seu marit que estava ena­mo­rada de Pin­ter hi va afe­gir que es trac­tava del «millor autor tea­tral viu». El marit va res­pon­dre amb un flegmàtic «em sem­bla molt ade­quat». Si sabem tot això és perquè Anto­nia Fra­ser acaba de publi­car unes memòries rela­tant la seva vida al cos­tat de Pin­ter, amb una secció molt espe­cial que és la de la seva relació a par­tir del càncer que van diagnos­ti­car al Nobel el 2001. Aquells anys el dra­ma­turg va escriure, sobre­tot, poe­sia. Les cèl·lules can­ce­ro­ses no saben morir, deia un dels ver­sos d'aquell temps. A Pin­ter li van ator­gar el Nobel de lite­ra­tura el 2005 i va apro­fi­tar l'ocasió per fer un memo­ra­ble dis­curs con­tra els gover­nants que havien impul­sat la invasió d'Iraq i la política exte­rior dels EUA en gene­ral. Fa poc més d'un any es va morir. Les memòries d'Anto­nia Fra­ser por­ten un títol que, ara, té tots els sen­tits i tot el sen­tit. El lli­bre es diu Te n'has d'anar?