De reüll
El conte
En la història que repeteix l’Estat d’allò que va passar l’1-O, el paper que adjudica als Mossos d’Esquadra i a l’aleshores major, Josep Lluís Trapero, és d’espectador o, fins i tot, col·laborador dels dirigents independentistes. Fem memòria. La cosa va anar més o menys així: l’actua- ció coordinada des del govern espanyol i desplegada per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil va fer més d’un miler de ferits i contusionats. Es tractava de sembrar el terror per fer desistir aquells que volien participar del referèn- dum. L’efecte va ser el contrari. Un error que els de Mariano Rajoy només s’atreveixen a reconèixer en privat. I és que en cap moment es va seguir els principis de congruència, oportunitat i propor- cionalitat que hauria de guiar qualsevol intervenció policial. Ni tampoc el criteri de no afectar la normal convivència ciutadana, fixat per la magistrada del TSJC Mercedes de Armas en la resolució prèvia a l’1-O. La maquinària de fer i propagar relats es va engegar l’endemà mateix, amb la inestimable col·laboració dels magistrats Lamela i Llarena i del coronel Pérez de los Cobos. Retorça que retorçaràs, s’ha passat a equiparar proporcionalitat amb repressió i d’aquí fins a la suposada “inactivitat” de la qual s’acusa la policia catalana. Ni la més mínima menció als punts de votació que van tancar; deu ser perquè ho van fer sense recórrer als cops de porra. Perquè en el peculiar conte de l’Estat els bons eren els que pegaven.