Una vaga de dones

La vaga femi­nista s’afe­geix aquest 8 de març als actes del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona Tre­ba­lla­dora. Les mani­fes­ta­ci­ons de la diada, en gene­ral for­ma­des per acti­vis­tes i mili­tants del femi­nisme, aquest dijous poden ser mul­ti­tu­dinàries a tot l’Estat i 176 països més, ja que estem davant d’una ini­ci­a­tiva glo­bal. L’acció s’ins­pira en la vaga de dones que es va pro­duir l’any 1975 a Islàndia, que va ser secun­dada per un 90% de la població feme­nina de l’illa, que té uns 335.000 habi­tants. Bé, al cap de 43 anys el govern islandès ha apro­vat una llei que pro­hi­beix les diferències sala­ri­als entre homes i dones. Això que sem­bla tan evi­dent –a igual feina, igual sou– no passa a mol­tes empre­ses, i, fa poc, una pres­ti­gi­osa peri­o­dista de la res­pec­tada BBC va ple­gar quan va des­co­brir que cobrava força menys que com­panys seus que feien la mateixa tasca. També és habi­tual que les estre­lles mas­cu­li­nes del cinema o l’esport cobrin molt més que les feme­ni­nes, i podríem con­ti­nuar en cadas­cuna de les acti­vi­tats labo­rals. La vaga femi­nista de demà ha rebut molt suports, però els dos sin­di­cats majo­ri­ta­ris, CCOO i UGT, i el PSOE només vali­den dues hores d’atu­rada, i, com és obvi, el PP i Cs s’hi han pro­nun­ciat direc­ta­ment en con­tra. És clar que, amb les decla­ra­ci­ons que van fent aquests dar­rers dies alts càrrecs i diri­gents dels popu­lars, aca­ba­ran de fer cabre­jar la gran majo­ria de ciu­ta­dans. Quan es va apro­var el vot femení durant la II República, la por de les esquer­res era que les dones es dei­xes­sin influ­en­ciar pel clero i pels marits con­ser­va­dors, i fins i tot els homes més pro­gres­sis­tes temien per quin vot es decan­ta­rien les dones i els seus mis­sat­ges eren pater­na­lis­tes. Aquest tema l’ha inves­ti­gat la peri­o­dista Gemma Bus­quets, que va gua­nyar la beca Car­les Rahola amb l’interes­sant estudi El vot femení a la premsa de les comar­ques giro­ni­nes (1931-1936), que espe­rem que es pugui publi­car aviat, ja que mol­tes de les cir­cumstàncies d’ales­ho­res tenen una lec­tura actu­a­lit­zada. La con­vo­catòria de demà a favor de la igual­tat de gènere i sala­rial va diri­gida “només” a les dones; almenys així ho vol una part del movi­ment femi­nista, i que els homes no parin, “ja que seria una vaga gene­ral i es per­dria l’objec­tiu femi­nista”. Una posició dis­cu­ti­ble: mala­ment ani­rem cap a la igual­tat de gènere si també dis­cri­mi­nem. Però els altres sin­di­cats sí que hi con­vo­quen tot­hom, ja que és una vaga labo­ral, però inci­dint sobre­tot en les tre­ba­lla­do­res.