Ahir vam fer vaga

Aquest article va ser escrit dimecres a la tarda. Ahir vam ser moltes, moltíssimes, les dones que vam optar per fer vaga. La convocatòria ha aconseguit que el Dia Internacional de la Dona Treballadora hagi estat alguna cosa més que una jornada de denúncia de les desigualtats i els abusos que pateixen les dones i que fàcilment es dilueixen en l’agenda pública dels altres 364 dies de l’any. Tothom ha hagut de justificar les seves posicions, començant pels sindicats i continuant pels partits polítics, amb molts deures a fer i a legislar encara per promoure la igualtat en tots els àmbits de la societat. Feia temps que les dones no acaparaven un debat tan ampli i sostingut als mitjans de comunicació. Ho podem tot perquè som la meitat de la població mundial, encara que sovint nosaltres mateixes menystinguem la nostra capacitat per canviar les coses dins i fora de casa, també amb l’ajut dels homes que es rebel·len contra la injustícia heretada, mentre que altres homes perpetuen el greuge des dels espais de poder, sense saber què significa la paraula renúncia perquè hi ha hagut dones que els han eximit de pronunciar-la, com ha passat durant segles d’injustícia i opressió. Les que ahir vam aturar-nos som unes privilegiades. N’hi ha que no s’ho van poder permetre. El privilegi ens obliga a continuar batallant cada dia, com ho van fer tantes altres dones abans que nosaltres, per nosaltres mateixes i per les que vindran.