‘La capsa de música’

Fages de Climent, cada any que passa –cada nou llibre editat o reeditat–, va sent més conegut. Grafòman impenitent que corria amb les butxaques plenes de papers escrits en qualsevol lloc, va publicar en vida però sobretot va deixar inèdits treballs tan o més valuosos, preservats pel seu net i hereu Climent Carles. Va redactar en tots els gèneres: Anna Teixidor i Jaume Guillamet han posat a l’abast el Fages periodista; Narcís Garolera, el memorialista; Jordi Pla, el poeta culte; Jordi Canet, el corresponsal literari; Rafel Pascuet, un Fages complet i portàtil, i last but not least han sortit tres volums amb uns 2.500 epigrames i similars. Tot aquest aggiornamento del publicista s’ha fet entre el 2002 del centenari i aquest 2018 del cinquantenari (naixement i mort, respectivament). L’autor de la Balada del sabater d’Ordis –segons Enric Casasses, la millor obra fagesiana–, semblantment a Pla o Sagarra, s’havia proposat un projecte literari, i avui i aquí volíem subratllar particularment la part teatral, la més desconeguda: El bruel (1928), El jutge està malalt (1935) i La dama d’Aragó (1955) són recreacions d’una llegenda medieval i de dues cançons tradicionals. I de moment dues més s’han editat pòstumament: Emporion, la de les tres muralles (2014), una mena de Bella Helena, per ara sense música, que discorre a l’Empúries del segle II aC, i La capsa de música, d’aparició imminent a finals d’aquest març del 2018. Aturem-nos en aquesta darrera.

‘La capsa de música’ és una comèdia burgesa a la manera de les de Sagarra o Soldevila. Imaginem-nos un paisatge costaner i estival com els que pinta Eugeni d’Ors sobretot a La ben plantada. Posem-hi un poble de pescadors entretinguts en el feineig ordinari i en enraonies sobre el fet extraordinari. En aquest litoral empordanès aterra una dona jove, guapa, cosmopolita, culta i que ve d’una vida mundana; arriba amb dos joves, noi i noia, que podrien ser els seus nebots, o els seus filla i amant; la boira de l’incest és mantinguda per Fages fins cap al final. Per completar el gruppo di famiglia in un externo afegim-hi un enigmàtic foraster, exquisit home de món que serveix un suposat ministre plenipotenciari alemany i que els visita una vegada l’any: un antic amant de l’atractiva i equívoca nouvinguda? El pare d’un, de tots dos o de cap dels nois? A la casa dita capsa de música l’ambient és elegant, tant com la llengua de l’autor; la mediocritat que els envolta i els contrapunteja en fa una mena d’illa de refinament i civilització on es discuteix de música –el noi és violinista–, de llibres –la noia és lectora voraç– i on Fages passa l’arquet per la ironia i per un pèl de comicitat. Només hi afegiríem meravelles de La capsa de música, per això els en recomanem la lectura, i, en espera que hi trobi totes les virtuts escèniques, una de les millors companyies de teatre de la nació, La Funcional, ja té el text.