Cuina que fa poble

Tenim unes comarques gastronòmicament molt potents, amb un munt de restaurants amb estrelles Michelin, ben merescudes, i d’altres que no en tenen però com si fos el cas, perquè el seu nivell és el de l’excel·lència. No parlaré avui dels grans restaurants gastronòmics de casa nostra, del Celler a Ca l’Arpa, però sí que vull parlar de menjar bé i de cuina. Afortunadament hi ha molts llocs a les comarques gironines on es menja molt i molt bé. Però si grates una mica, i amb excepcions de genis de la cuina que gairebé es van inventar a ells mateixos, al darrere dels grans sempre hi ha una cuina popular, honesta, que els ha servit de base per aprendre i, després, per evolucionar. I els dos restaurants estrellats que he mencionat, el de Taialà i el de Banyoles, en són exemple. Podria parlar de moltíssims restaurants i cases de menjars absolutament recomanables, però dijous, mentre assistia a l’entrega dels premis GI del Patronat de Turisme de Girona, no vaig poder deixar de pensar en el meu poble, Salt. Als premis GI es va premiar, ben merescudament, la Facultat de Turisme de la UdG que tant de bé ha fet a la Costa Brava, però vaig pensar també en les Escoles d’Hostaleria que tan bona feina estan fent. I és clar, el record es va fer potent amb el premi, merescudíssim, a les Cuineres de Sils. Feien goig a l’escenari i a veure si, per contradir el seu portaveu, a partir d’ara se senten tan estimats i valorats a casa com els passa a fora. Però en el que vaig pensar va ser en el restaurant Vilanova de Salt, que ha tancat fa poc. Jo, client del bar del carrer Major on es menjaven les que ens semblaven les millors tapes del món després dels entrenaments, vaig conèixer en Jordi i l’Àngel, dos amics. El petit és i serà sempre el gran maitre del Casino de Peralada. En Jordi es va quedar a casa i amb la Maria Lluïsa, la seva dona, van obrir un restaurant que després van traslladar al passeig del Marquès de Camps. Hi vaig passar hores inoblidables entre el saber estar d’en Jordi i els grans plats de la Maria Lluïsa. Una cuina de primera, d’una cuinera de primera, ben formada i que treballa sempre amb producte de proximitat i de qualitat. Han tancat per jubilació i Salt els ha premiat amb el seu guardó més preuat, els premis 3 de Març. Gràcies per tantes estones de plaer i per les celebracions que hi vaig viure. Es mereixen totes les estrelles del món.