Restar, no pas sumar

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, té un parer diferent sobre la constitucionalitat de les vegueries que el que va expressar el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves. Caamaño considera que, per instaurar les vegueries, no cal reformar la Constitució ja que la creació de les vegueries no suposa la supressió de les províncies. Que els dos ministres interpretin la qüestió de manera diferent té una importància relativa. Ja se sap que, en aquestes coses, per més precises i solemnes que semblin, tot depèn del punt de vista i de l'interès polític que s'imposi a cada moment. Ara bé, el criteri de Caamaño, que sembla més favorable a les tesis catalanes, conté una apreciació clau i sospitosa: la continuïtat de les províncies. ¿Insinua el ministre de Justícia que, perquè ningú no s'enfadi, tindrem de tot, vegueries, províncies, comarques, amb totes les administracions corresponents? S'ha de sumar i no pas restar. Ho sentim dir sovint en els discursos dels polítics de tot signe i color. És una frase freqüent, d'un to generós, positiu. La resta és una operació molt desprestigiada, ben al contrari que la suma. Ara bé, pel que fa a les administracions públiques, continuar sumant, com sembla que suggereix Caamaño, pot ser més aviat temerari. Comença a ser hora de restar, per més que aquesta operació resulti dolorosa per a l'estament polític. El ciutadà català suporta sis administracions, sis. Ajuntament, consell comarcal, diputació, govern de la Generalitat, govern de l'Estat i organismes europeus. Devem ser dels ciutadans més exhaustivament administrats d'Europa. S'ha dit que la instauració de les vegueries suposaria la supressió de les diputacions, que abans s'anomenaven provincials, fins que el mot s'ha anat esvaint, substituït per l'eufemisme «demarcació». Bé... Però Caamaño insinua que, sense desaparèixer les províncies, es poden autoritzar les vegueries. En comptes de sis estrats administratius n'haurem de mantenir set? No és prou nombrosa, la família, encara? Com es resoldrà tot això? Hi ensumem la intenció d'afegir, que no s'adiu gens amb aquella austeritat que ara sentim predicar.