Crítica a l’escola

L’altre dia vaig llegir una entrevista al filòsof Rob Riemen, al suplement Cultura d’aquest diari, en què carregava de forma molt crítica contra diferents agents i institucions, entre altres l’actual model educatiu. Deia Riemen: “El sistema educatiu està ple d’analfabets culturals. No es volen concentrar, no volen desenvolupar les seves capacitats artístiques, no volen entrar en el món de les idees.” I afegia: “N’estic fins al capdamunt de l’activisme idealista sense els deures fets (...). Estan acostumats a llegir per capsuletes, amb subratllats que no són seus, feliços perquè s’estalvien de llegir els llibres sencers... Això no és educació!”

Riemen no només criticava el sistema escolar i universitari, sinó que estenia la seva reflexió al món dels intel·lectuals, al periodisme i a una societat buida que ha desatès els valors morals, humanístics i de civilitat. Quan una crítica et fa pensar, remou certeses i prejudicis, vol dir que compleix la seva funció principal. És veritat. Vivim instal·lats en la comoditat que ens ofereix una societat tecnològica on l’esforç individual i abnegat per adquirir una base cultural sòlida és percebut com a balder o estrafolari. I l’escola, l’institut i la universitat, cada vegada, s’assemblen més a institucions la funció principal de les quals sigui garantir un itinerari formatiu que condueixi a un lloc de treball “rendible”, a àmbit personal i social.

Tanmateix l’educació hauria de ser quelcom ben diferent. No sé si hauríem d’inspirar-nos en les acadèmies dels filòsofs clàssics grecs, com apunta Riemen, però, en tot cas, sí que ens cal esponjar els nostres currículums escolars i universitaris de sabers acontextualitzats i no integrats i, en canvi, instituir temps, espais i oportunitats per escoltar l’altre, per parlar i dialogar, discutir i enfrontar opinions i creences tot conreant, al mateix temps, la lectura d’aquells referents que en el món de les idees, les arts, les humanitats i les ciències ens han precedit. Efectivament, abans de voler canviar el món hem de conèixer qui ho ha fet ja abans, qui ha possibilitat que disposem ara del conjunt cultural i científic que tenim a l’abast.

L’escola ha de donar oportunitats d’aprenentatge vivencials a partir de l’acció i l’experimentació. Però també ha d’informar del pòsit cultural des del qual és possible, no només la crítica, sinó les propostes de canvi. L’escola del fer i del descobrir ha de ser compatible amb la del llegir i el comprendre. També ha de ser l’escenari on es practiquen els valors de la convivència i la democràcia. Valors que han de permetre vacunar les noves generacions enfront els autoritarismes i feixismes emergents, aquells dels quals ens adverteix el mateix Riemen tot convidant-nos a reaccionar a temps.