Opinió

Full de ruta

Jordi Tiñena

El càncer s’emportava divendres passat una de les veus literàries destacades, i la ciutat de Tarragona, on vivia, quedava del tot encongida

Mol­tes raons teníem diven­dres pas­sat per tenir el cor tren­cat. El magis­trat que ja tots sabem havia orde­nat presó incon­di­ci­o­nal per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme For­ca­dell; i Marta Rovira optava per mar­xar a l’estran­ger. Una altra pun­tada des­co­sida –i ja en són mol­tes– en la cos­tura de la democràcia. Anàvem tous i la notícia de la mort de l’escrip­tor i pro­fes­sor Jordi Tiñena, aquell mateix dia, ens va aca­bar d’ensor­rar. El càncer s’empor­tava una de les veus literàries des­ta­ca­des, i la ciu­tat de Tar­ra­gona, on vivia, es que­dava encon­gida. Càncer, sí. A un pro­fes­si­o­nal de les lle­tres com Tiñena no li agra­dava que els mit­jans de comu­ni­cació arros­se­guem el trac­ta­ment eufemístic del càncer amb l’ús de l’expressió “llarga malal­tia”, segons va apun­tar en un dels capítols del lli­bre Creu-me, és pos­si­ble. Afron­tar el càncer amb opti­misme, sig­nat pel peri­o­dista Ricard Lahoz. El càncer s’ha endut un Tiñena que en els dar­rers anys deia que havia après a viure amb la incer­tesa. Fa tres anys vaig par­ti­ci­par amb ell i amb l’escrip­tora Mar­ga­rida Arit­zeta en un debat orga­nit­zat per la revista Fet a Tar­ra­gona sobre el premi de nar­ra­tiva Pin i Soler (que ell mateix va gua­nyar el 1998 amb Dies a la ciu­tat). Allà vam recor­dar la con­vo­catòria de l’any 2003, quan el jurat va deci­dir con­ce­dir el guardó a l’escrip­tor Jaume Cabré per la novel·la Les veus del Pamano però que, arran d’una inves­ti­gació d’aquest diari i de qui signa aquest arti­cle, final­ment va haver de reti­rar. Vam ado­nar-nos que s’incom­plien les bases del premi, perquè aque­lla obra ja tenia els drets d’edició com­pro­me­sos amb Proa. Jordi Tiñena, que pre­ci­sa­ment era mem­bre d’aquell jurat, deia anys més tard, en aquell debat, que no li hau­rien d’haver reti­rat el premi. Que lliu­rar-lo a Cabré hau­ria estat deter­mi­nant per donar embran­zida al Pin i Soler. Tiñena no par­lava de lega­li­tats (si li hagues­sin donat el premi es vul­ne­rava la llei); par­lava de dig­ni­tat. D’allò que no podem dei­xar per­dre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia