Filologia anglesa

Ara hem sabut que el govern espanyol va destinar l’any passat 13.405 euros perquè el president, Mariano Rajoy, i diversos càrrecs més fessin classes d’anglès, el que es tradueix en poc més de mil euros al mes per a l’aprenentatge d’aquest idioma. Això vol dir que alguna cosa es mou a La Moncloa? Ho dubto. Rajoy ha quedat en evidència pel seu desconeixement de l’anglès diverses vegades. El que ha quedat palès amb aquesta actitud són dues realitats més. L’una és la ignorància. Pel lloc que ocupa, Rajoy no només hauria de parlar anglès des del moment que aspira a ser primer ministre, president i, per tant, el primer diplomàtic espanyol. Sinó que, a més, hauria de tenir un domini del francès i l’alemany. Però l’altra, i al meu entendre més greu, és la desídia. M’explico. No és pas la primera vegada que Rajoy queda en evidència davant la premsa internacional per culpa del desconeixement d’altres idiomes. Resulta que ja fa uns quants anys, quan Rajoy es va estrenar en els consells europeus, li va passar un fracàs que el va deixar tocat, traumatitzat, però que trobo que serveix per entendre com s’encara aquest home als reptes, problemes o qüestions difícils que requereixin una solució imminent. Quan el president espanyol va arribar a la capital comunitària i es va dirigir cap a un grup de periodistes que l’esperaven, es devia pensar que serien de mitjans espanyols però va resultar que no n’hi havia cap i tots li preguntaven en anglès. Va quedar col·lapsat, va girar cua i se’n va anar. Qualsevol que sigui en el seu lloc diu: “Quan torni a casa no passarà ni un dia més que no em posi a aprendre anglès.” Però ell, no. Ell ignora el problema, l’aparca, com qui no el vol veure, i pensa que aquella anomalia ja passarà. Que ja canviaran els altres d’idioma, que no val la pena fer l’esforç de conèixer un altre idioma, no! La culpa és dels altres que no parlen com ell, que no pensen com ell. D’aquí a quatre dies apareixerà al seu currículum que és llicenciat en filologia anglesa.