Omplim els CDR

Plan­tar-se dar­rere una pan­carta en pro­testa per la visita del Rei. Blo­que­jar els acces­sos a una estació de tren o una via de l’AVE. Enca­de­nar-se davant el Tri­bu­nal Suprem de Justícia de Cata­lu­nya. Omplir les gra­des del Camp Nou de glo­bus de color groc. Tallar car­re­te­res. Aixe­car les bar­re­res dels peat­ges. Fer a peu el tra­jecte entre dos pobles i anar cri­dant “lli­ber­tat”. Pen­jar llaços grocs a les bran­ques dels arbres. Orga­nit­zar cer­ca­vi­les, dinars i con­certs. Cre­mar pneumàtics. Enca­de­nar 155 ampo­lles de llei­xiu, de color groc, i pen­jar una pan­carta on es lle­gia “Nete­gem la justícia”. Omplir de gent la plaça Sant Jaume de Bar­ce­lona. Omplir de gent pla­ces de la Vila d’arreu del país. Omplir els car­rers de gent. Lide­rar sono­res cas­so­la­des. Des­plaçar-se a Múrcia per ten­dir la mà als veïns que pro­tes­ten con­tra l’aixe­ca­ment d’un mur. Aques­tes són algu­nes de les acci­ons que se’ls coneix als Comitès de Defensa de la República, orga­nit­za­ci­ons ciu­ta­da­nes que pivo­ten sobre l’estratègia del paci­fisme i la no-violència. Hi ha van­da­lisme en alguns d’aquests actes? Podria ser, tot i que es poden comp­tar amb els dits d’una mà. Hi ha rebel·lió i ter­ro­risme? Ni fent-los un ves­tit a mida i interes­sat, Codi Penal en mà, es pot pre­ten­dre que algú es cre­gui que els CDR tenen ni una mínima sem­blança a un comando vio­lent. Bana­lit­zar la violència en un estat que con­serva les cica­trius del ter­ro­risme d’ETA i d’Estat Islàmic només pot ser propi de gent molt mise­ra­ble. Davant d’això, només ens queda omplir de volun­ta­ris els CDR.