La conversa d’aquesta nit

Queda molt malament que ho digui jo, però no es perdin aquesta nit a El Punt Avui Televisió (20,30h) la conversa que mantenim amb alguns dels familiars dels presos polítics i dels dirigents d’aquest país que han hagut d’anar a l’exili. Hi ha alguns moments colpidors. I hi ha, en tot moment, una emoció continguda que s’esquerda quan parlen de les condicions en què es troben els presos. Els de Soto del Real, els d’Estremera i, és clar, les preses que es troben al centre penitenciari d’Alcalá Meco, la presó que l’altre dia jo em vaig oblidar de citar en un article en aquest mateix espai i que ara aprofito per demanar-los excuses. Els convidats a la conversa parlen de política i de la situació que travessem tots plegats personalment i com a país. Vaticinen que el conflicte serà llarg, que els seus familiars ho patiran, i ens descobreixen un règim intern de les presons que és del segle passat i que fa que en molts moments els seus parents visquin en una presó dins la mateixa presó. I es lamenten, és clar, del càstig afegit que és per a ells haver de recórrer centenars de quilòmetres per visitar el seu home, la seva dona, el seu germà o germana. Esfereïdor. La conversa a mi em sembla interessant. Molt. Però els he de confessar que no és la que preteníem inicialment. Vostès no ho saben (ni els seus familiars ho sabien quan van venir a enregistrar el programa), però a El Punt Avui Televisió havíem acordat, a mitjan maig, que aquest debat el tindríem amb algun dels consellers que havien passat per la presó mesos enrere i que estaven en llibertat. Turull, Rull, Bassa, Mundó i Romeva ja havien confirmat l’assistència. No puc deixar de pensar en les converses prèvies que vaig mantenir amb ells dies enrere per convèncer-los de ser-hi. En la fermesa dels seus plantejaments i, al mateix temps (que no és incompatible), amb algunes de les seves temences expressades davant l’envestida de l’Estat. La segona ronda de trucades, per confirmar definitivament la seva assistència, ja no la vaig poder fer. La majoria eren (tornaven a ser) a la presó. Llarena style. No em puc treure del cap les converses i les reflexions que em van fer. Ni deixar de pensar que el debat que tots volem fer és amb ells. Amb tots ells. Els que són a la presó i els que són a l’exili. En directe. Perquè els volem tots a casa.