Un rei que no fes de rei

S’imaginen un rei que el passat 3 d’octubre, dos dies després que alguns dels seus súbdits fossin literalment atropellats per la policia, hagués fet un discurs radicalment diferent del que va fer? S’imaginen un rei que s’hagués atrevit a denunciar la intimidació i la violència desmesurades ordenades pel govern del PP? S’imaginen un rei que hagués anat més enllà i s’hagués posicionat a favor del dret a decidir dels seus súbdits? S’imaginen un rei que, aquell 3 d’octubre i tots els dies de l’any, s’adrecés i es mostrés receptiu a les idees de tots els ciutadans, ja fossin autonomistes, federalistes o, fins i tot, independentistes? S’imaginen un rei que hagués proclamat, majestuosament, tal com correspon a un rei, que l’única forma de resoldre els conflictes és a través del diàleg i la democràcia i que s’hagués compromès a intercedir entre les dues parts, a fer d’àrbitre i no pas de jugador? S’imaginen un rei que s’hagués adreçat al poble espanyol, no pas per defensar una unitat imposada o per donar el tret de sortida a una onada repressiva sense precedents, sinó per fer pedagogia del referèndum i explicar-los que els catalans tenen tot el dret a decidir si volen romandre a Espanya i els espanyols si volen seguir vivint en una monarquia? S’imaginen un rei que reclamés la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats polítics? S’imaginen un rei que s’adrecés als jutges per demanar-los que actuessin amb imparcialitat i no es sotmetessin a les directius dels governants? S’imaginen un rei que demanés perdó perquè el seu pare, Joan Carles I, va acceptar rebre la corona de mans d’un dictador o el seu besavi, Alfons XIII, va avalar i es va mantenir en el càrrec amb el cop d’estat d’un altre dictador? S’imaginen un rei que es disculpés per la violència i la corrupció generalitzada de tots i cadascun dels membres de la seva família, altrament anomenada dinastia? S’imaginen un rei que s’atrevís a fer tot això i a denunciar tot això? S’imaginen un rei que no fes de rei?