Dos milions de terroristes

El concepte de terrorisme s’ha banalitzat de manera estúpida i mesquina, fins al punt que està ferint una part no menyspreable de la població que l’ha patit directament per les accions d’ETA o GRAPO. Ara, el govern del PP, Cs i el PSOE (el PSC se n’ha desmarcat) volen aplicar el delicte de terrorisme als CDR, agrupacions locals que de manera pacífica actuen en legítima defensa de la república catalana. La fiscalia ha dit que l’activitat dels CDR és comparable a la desplegada pels grups de suport a ETA, jutjats per terrorisme a l’Audiència Nacional.

Segons l’article 573 del Codi Penal, es considera terrorisme, entre d’altres, subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo. En aquesta definició de terrorisme hi pot entrar una casuística tan llarga com greu que atempta contra la mateixa democràcia i l’estat de dret. Els jutges tenen, doncs, un gran marge per encolomar tota mena de manifestacions pacífiques com a actes de subversió de l’ordre constitucional i, per tant, ens poden aplicar fàcilment l’etiqueta de terroristes per tal de preservar la democràcia particular del PP i les seves comparses.

Segons si la vara de mesurar dels jutges és més o menys rigorosa, podem arribar a ser més de dos milions de terroristes al nostre país, i ens trobarem totalment desprotegits dels drets més bàsics. La llista és llarga: poden ser terroristes les organitzacions animalistes que assaltin granges on es maltracten els animals, els activistes contra els desnonaments, els ciberactivistes o els mateixos tuitaires quan publiquin missatges que puguin incitar altres a cometre alguns dels delictes tipificats pel codi penal. Valtònyc i Pablo Hasel són grans enaltidors del terrorisme, simplement per cantar les veritats: el primer per la cançó No al Borbó (premi?: tres anys i mig de presó), i el segon també per una cançó titulada Juan Carlos ‘el Bobón’ sumat a 64 missatges a Twitter (un altre premi?: cinc anys de presó). Aquest segon raper comenta que si hagués dit que catalans, immigrants, antifeixistes o homosexuals mereixen bombes, estaria protegit pels jutges que l’han condemnat.

Fora de Catalunya, aquesta setmana, al País Basc, comença el judici a l’Audiència Nacional pels vuit joves d’Altsasu als quals se’ls acusa de terrorisme i s’enfronten a un total de 60 anys de presó, per una simple baralla amb dos guàrdies civils de paisà que estaven fora de servei. D’això se’n diu proporcionalitat. Ara que som a tres dies de la diada de Sant Jordi, fiscals i jutges tenen moltes possibilitats que els seus relats de ficció arribin a les llistes d’obres més venudes, bàsicament entre les files del PP, Cs i PSOE, uns relats que atempten contra els principis més bàsics en democràcia com és la llibertat d’expressió i manifestació a la qual tenen dret els ciutadans d’un país, o no!