Un Igor afí

Igor Stra­vinsky era un autor afí a la sen­si­bi­li­tat cata­lana. Mig segle després que morís encara copsem aque­lla empa­tia. L’Orques­tra de l’Esmuc va ofe­rir el cap de set­mana pas­sat, al Tea­tre Naci­o­nal, La con­sa­gració de la pri­ma­vera. Abans havíem aplau­dit l’estrena mun­dial de Balena blava, amb un text de Vic­to­ria Szpun­berg moti­vat per un col­pi­dor feno­men actual: el joc maca­bre que enganxa jovent en la xarxa fins a cau­sar suïcidis. La música que Raquel Gar­cia-Tomás ha com­post per a aquesta obra evoca el clima sonor inqui­e­tant del ballet de Stra­vinsky basat en el mite de la noia que, a la pri­ma­vera, balla fins a morir per tal d’aman­sir déus enfu­ris­mats. Unes afi­ni­tats temàtiques que, en aquest espec­ta­cle, vin­cu­len l’obra de Stra­vinsky, estre­nada a París el 1913, amb la peça estre­nada aquí dis­sabte pas­sat.

L’any 1924, Stra­vinsky va des­co­brir a Bar­ce­lona afi­ni­tats històriques i cul­tu­rals entre la sar­dana i el kho­ro­vod, una dansa russa que també es balla en cer­cle els dies de festa popu­lar. L’Ate­neu Bar­ce­lonès li havia dedi­cat una audició de sar­da­nes. Després d’escol­tar Juny, una obra mes­tra del gènere, va dema­nar “més Gar­reta!!”. El sor­prengué el so de la cobla, i l’havia cap­ti­vat el tret pacífic d’una dansa ger­mana en ritme i core­o­gra­fia d’altres dan­ses naci­o­nals, les esla­ves. Va dir que escriu­ria una sar­dana. Fa poc, el musicòleg Jaume Ayats va tro­bar un autògraf on Stra­vinsky iden­ti­fica la sar­dana amb el kho­ro­vod del seu Ocell de foc. Són afi­ni­tats que afer­men la soli­da­ri­tat entre pobles.