El baldaquí copiat

En aquella hora de les set del vespre de dimecres passat, la llum es filtrava internament pels vitralls de colors de la rosassa de la façana de la catedral i il·luminava l’altar central, el retaule medieval i el baldaquí. Al mateix temps que la tarda declinava, la lluminositat enfocava un sant Jordi en pedra que s’estintola en una columna, i permetia contemplar-lo com mai és possible de veure. L’espectacle lluminós era fascinant. La plata i l’or del conjunt lluïen amb un color tan estrident que cap focus artificial podria mai proporcionar: era el filtre solar, que, provinent de la rosassa, ho envaïa tot amb força.

Actuava aquella tarda un cor juvenil anglès, amb minyons i noies que cantaven cançons suaus, al redós del presbiteri. Llàstima que el públic gironí era escàs, molt escàs. Dels mossens de la catedral, no n’hi havia cap, com és costum. La llum feia de mirall sobre el baldaquí d’argent –un dels millors del món– donat per l’ardiaca de Besalú l’any 1320. En un medalló hi va fer esculpir la seva imatge davant de sant Pere i el conjunt representa la coronació de la Verge, envoltada de cent trenta-set figures –profetes, àngels i apòstols– formant un sostre bombat d’arcs rebaixats, sostinguts per quatre columnes d’argent.

L’any 2004 tècnics de l’Estat espanyol van procedir a restaurar aquest baldaquí. Dictaminaren que les columnes no podien ser restaurades, i les varen substituir per unes altres de noves. Anys més tard –2012– se’ls va acudir restaurar llavors aquelles columnes originals que abans havien desestimat. Ara hi són totes: les noves sustenten el sostre del baldaquí, i les originals, repetides, fan companyia a la imatge de la reina Ermessenda, que deu estranyar-se de tan insòlita companyia.

El lector que hagi tingut ocasió d’anar a la basílica de Roncesvalls, (Navarra) s’haurà endut la sorpresa de veure-hi un baldaquí idèntic al de la catedral de Girona. És un cas sorprenent, que també mereix una explicació. Durant la guerra civil, el bisbe Cartañà va fugir, i passant pel territori francès, es va refugiar a la regió de Roncesvalls, dominada llavors pels nacionals. Tan bon tracte va rebre, que quan li varen demanar que els deixés copiar el baldaquí de Girona, hi va accedir. I així es dona el cas que s’hi pot contemplar una rèplica exacta de l’original. Hi hauria molt a parlar sobre aquesta qüestió –ben poc acostumada, per altra part– però allà roman per a la veneració de tothom, i sense assenyalar-ne la procedència. Els pelegrins gironins que arriben a aquella església i ho veuen, no s’ho acaben de creure.

Res de tot això disminueix la magnificència d’aquests tresors catedralicis que tenim tan a prop i que no tothom coneix.