Els papers d’Antoni Llena

Antoni Llena és tan ingràvid com els papers que manipula i els que fa servir per dibuixar i pintar. Se’n fabriquen, de tan fins? Ell els troba. Ara presenta exposició a la galeria A/34 del carrer Aribau de Barcelona. Dominen els colors: “Fins ara només dibuixava perquè tenia massa respecte per la pintura.” S’ha deixat anar. Fa servir ceres, guixos, tintes..., “qualsevol cosa que pinti”. En una paret hi ha cinquanta quadrets: “És la producció d’un mes.” Cada dia pinta una obra sobre paper, o més d’una. Guarda el resultat en unes capses. Les vaig poder veure un cop que em va convidar a casa seva, a Vallvidrera. Me’n va obrir, i en van sortir meravelles.

Antoni Llena havia començat la carrera de caputxí. Era al convent que l’orde té a Sarrià quan hi va haver la tancada d’estudiants i intel·lectuals que es va conèixer com la Caputxinada. Quan Tàpies s’hi va unir, Llena es va emocionar. Li va oferir el plat de sopa i el llit. El superior del convent el va animar perquè li mostrés les manipulacions de paper que feia. Tàpies les va observar amb un interès molt viu. Li van agradar. Es va acostar per examinar-les millor, i els papers van volar per efecte de la respiració. Quan a casa seva em va obrir les capses vaig respirar de tort i patint per un esternut.

He tret la informació sobre com Llena i Tàpies es van conèixer de la biografia de Pere Casanovas que he escrit jo i que ara busca editor. Pere Casanovas és “l’escultor dels altres”. Ell fa gegantines les escultures de petit format que els escultors i pintors li presenten. Més del vuitanta per cent de les escultures públiques visibles a Barcelona han sortit del seu taller. També, moltes repartides per Catalunya i l’estranger. El Núvol i cadira que corona l’edifici de la Fundació Tàpies n’és una. El rebrec de filferro que Tàpies li va presentar ell el va convertir en l’escultura monumental d’acer. El David i Goliat de la Vila Olímpica i l’Homenatge als castellers de darrere l’ajuntament de Barcelona han seguit el mateix procés. Totes dues són de Llena. Que no havíem quedat que només treballa amb paper? De paper sostingut per dos filferros va fer la cara de Goliat. Pere Casanovas la va transformar en una superfície de cent seixanta metres quadrats i nou tones, que sembla que no pesi, que sigui lleugera com Llena i que un cop d’aire se l’hagi d’endur. Quan Tàpies la va haver vist va dir: “M’agradaria haver fet jo aquesta escultura.” L’Homenatge als castellers va partir d’una fina malla que protegia una ampolla de vi. També té l’aire d’haver-se d’enlairar. Els quadrets de l’exposició estan protegits amb uns vidres. Si no fos així, el dia de la inauguració, amb tanta gent respirant, haurien sortit per la porta i el carrer Aribau s’hauria omplert de papers de colors voladors.