Contra el poder

És obvi que posseint el poder es pot fer passar els altres per l’adreçador. El problema és que el poder es manifesta de moltes i diverses maneres, i sovint s’amaga sota formes semàntiques més venials, com ara la “llei”, la “moral” o l’“economia”. Per a alguns homes, tenir poder és sotmetre una dona als seus desitjos, manar-li que els serveixi, que els satisfaci, explicar-li com ha de ser, com ha de vestir i com s’ha de comportar, fins i tot a l’hora de fer reivindicacions. Per a qui té diners, sovint el poder vol dir no fer cas de les normes, també les pròpies, humiliar, abusar i exercir el cinisme plutòcrata en forma de caritat o paternalisme. Per a molts governants, tenir poder vol dir oblidar per a què han estat posats en el seu càrrec, sentir-se impunes, dir o cometre barbaritats, mentir, oprimir...

Hem vist com els poderosos turmentaven el significat del mot “terrorisme” i com han anat traient càrrecs falsos d’un barret de copa contra adversaris innocents. I últimament hem vist individus togats interpretar l’expressió d’una víctima de violació per minimitzar la culpa dels agressors. Ells, que no saben ni sabran mai el que és estar paralitzat pel pànic. Un dels grans estrategs xinesos, Sun Bi, descendent del famós Sunzi (o Sun Tzu), deia que qualsevol enemic susceptible de ser definit pot ser vençut. Vigilem el poder, definim-lo, i no parem de denunciar-lo i de lluitar-hi en contra. Fins a vèncer-lo.