Un lloc desolat

Començo a llegir el darrer llibre del recentment traspassat escriptor tarragoní Jordi Tiñena –Joc d’identitats– i només girar la primera pàgina l’autor ubica l’escenari dels fets a la platja del Miracle, la platja urbana de la ciutat de Tarragona. Parla Tiñena del “desolat Fortí de la Reina” per descriure l’estat actual d’un entorn privilegiat on durant uns anys s’hi van servir bodes i banquets al restaurant que albergava la fortificació i on ara l’únic alcohol que s’hi consumeix és el dels joves que s’hi arrepleguen a altes hores de la matinada.

Tiñena cita el Fortí de la Reina de passada, però jo no puc evitar fer-hi una parada perquè la casualitat ha volgut que m’hi passegi dos dies abans d’arrencar amb la lectura del llibre i hagi constatat la desolada estampa. Ampolles buides d’alcohol d’alta graduació, vidres trencats, restes de bosses i embolcalls de cadenes de menjar ràpid, tifes de gos i males herbes de tot tipus creixent sense control. Baranes de pedra destrossades per l’impacte de les onades, pintades amb esprais i un pàrquing convertit ara en càmping il·legal d’autocaravanes. L’entorn continua sent privilegiat, i és una llàstima que segurament no el conegui el lector que no és de Tarragona o rodalia. I no és pas culpa seva, sinó d’una ciutat que sembla que només sàpiga mirar el mar dels del Balcó del Mediterrani. Les vies del tren han estat i encara són una barrera, però no l’excusa per justificar-ho tot. Durant uns anys la ciutat havia tingut un port esportiu, amb restaurants i molts locals d’oci nocturn; ara la seva activitat és testimonial. La Marina Port Tarraco, un port per a iots, intenta per enèsima vegada atraure negocis i públic amb oferta cultural i amb un èxit relatiu. Ara totes les esperances estan posades en la passarel·la que ja hauria d’unir el Balcó del Mediterrani amb el mar. Encara està en obres, com també el passeig marítim que just s’ha començat a remodelar. Tal com descriu Tiñena, el Fortí de la Reina continuarà sent un lloc desolat.