Tot com sempre

Que, després de més de trenta anys de supo­sada democràcia, en aquest país encara puguin pas­sar coses com les que van pas­sar el mes de setem­bre a una família que va ser retin­guda a l'aero­port de Girona pel sim­ple fet d'haver exer­cit el dret a par­lar en català a uns guàrdies civils és del tot sur­re­a­lista. Algú dirà que va ser un pro­blema pun­tual dels agents impli­cats que, cer­ta­ment, van actuar mala­ment –supo­sem que no els entra al cap que hi pugui haver alguna altra llen­gua ofi­cial que no sigui la seva–, però, fran­ca­ment, un ser­vi­dor no s'ima­gina que això pugui suc­ceir en cap altre país de la civi­lit­zada Europa. D'altra banda, com deia algú, com s'ho fan els guàrdies per aten­dre els milers de viat­gers que pas­sen també per l'aero­port i que només par­len anglès, francès o ale­many? Demà el cas arriba a judici, a Santa Coloma de Far­ners. Però no pen­sin pas que seran els guàrdies els qui seran jut­jats, no, seran els ciu­ta­dans afec­tats els que s'asseu­ran al banc dels acu­sats. Així que, ja ho saben, compte a rei­vin­di­car massa, que encara ho aca­bes pagant... Valga'm Déu!