Opinió

Tribuna

Ara toca govern!

“Ens hem de preparar, com ja fa el País Basc, per resistir l’avenç de Ciudadanos, la nova Falange, que si guanya a Espanya agreujarà les relacions amb Euskadi i Catalunya

El nos­tre com­bat per una Cata­lu­nya sobi­rana ha de començar, ja, una segona fase. En la pri­mera vam asso­lir allò que fa uns anys era impen­sa­ble, que més de dos mili­ons de cata­lans hagin des­con­nec­tat del pro­jecte espa­nyol i esti­guin il·lusi­o­nats en la cons­trucció d’un estat en forma de República que ens per­meti ésser. El com­bat amb el naci­o­na­lisme espa­nyol, que no vol dir amb el poble espa­nyol, ens ha ense­nyat el que pot­ser no sabíem, que és la casta espa­nyola, els seus poders fàctics, les seves elits i els seus dog­mes de fe. També se’ns ha mos­trat, amb tota la cru­esa, el que molts no cre­ien: el que estan dis­po­sats a fer un estat, els seus apa­rells i les seves cla­ve­gue­res pel “Todo por España”.

Els nos­tres polítics, man­cats de sen­tit d’estat i pecant d’innocència, n’estan pagant un preu molt alt. Ara, amb l’experiència acu­mu­lada, ens hem de pre­pa­rar seri­o­sa­ment per a una nova bata­lla, però pri­mer caldrà que fem catarsi, ens reno­vem i ampliem diri­gents i efec­tius per afron­tar-la amb garan­ties. Una nova estratègia a mitjà ter­mini en què caldrà valo­rar molt bé l’equi­li­bri de for­ces que ens per­meti con­so­li­dar posi­ci­ons i estruc­tu­res. I per fer-ho és impres­cin­di­ble, des del pri­mer dia, que actuem amb sen­tit d’estat. El pri­mer pas és for­mar govern per recu­pe­rar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons tenint en compte que de ben segur inten­ta­ran con­di­ci­o­nar-les, reta­llar-les i dis­mi­nuir-les més encara. No podem obli­dar que en l’actu­a­li­tat estem gover­nats per un par­tit que a Cata­lu­nya és tes­ti­mo­nial i que vol apro­fi­tar el 155 per anor­rear-nos, des­mo­bi­lit­zar-nos i per fer-nos per­dre la força de la nos­tra dig­ni­tat naci­o­nal.

Però tam­poc podem obLi­Dar que l’Estat en aquesta pri­mera bata­lla ha per­dut bous i esque­lles. Ha estat capaç de mal­ba­ra­tar el “Pacte de la Tran­sició Democràtica”, s’ha car­re­gat la Cons­ti­tució espa­nyola i la seva inter­pre­tació pro­gres­siva, i ha posat en perill fins i tot la mateixa monar­quia. I tot això ha fet que per a gran part dels cata­lans l’únic horitzó pos­si­ble i desit­ja­ble sigui la República Cata­lana. Molts cre­iem que l’Estat “no ens falla mai” i que són ells els que han acon­se­guit enfor­tir l’inde­pen­den­tisme com a con­seqüència del seu immo­bi­lisme i de la seva manca de pro­jecte per a Cata­lu­nya que no passi per la seva assi­mi­lació.

En tota aquesta dis­puta, però, els que n’han sor­tit més per­ju­di­cats són els Cos­sos i les For­ces de Segu­re­tat de l’Estat, que després de l’1-O s’han con­ver­tit, con­jun­ta­ment amb una part del sis­tema judi­cial, en la guàrdia pre­to­ri­ana del “Todo por la Patria” per­dent pel camí la seva cre­di­bi­li­tat i lapi­dant així el patri­moni que havien acu­mu­lat aquells mem­bres de la judi­ca­tura i dels cos­sos poli­ci­als esta­tals que havien tre­ba­llat durant anys a Cata­lu­nya i havien acon­se­guit inte­grar-s’hi.

Així, doncs, cal que abans del dia 22 de maig siguem capaços de for­mar govern per tal de liqui­dar, supo­sa­da­ment, el 155. Tenint en compte tots els entre­bancs que ens hi posa­ran. Hem de ser capaços de for­ti­fi­car-nos en la defensa dels eixos de la nos­tra recons­trucció naci­o­nal: la nació, la llen­gua, la cul­tura i el nos­tre model social pro­gres­sista. No podem ni accep­ta­rem fer ni un pas enrere pel que fa al nos­tre model edu­ca­tiu, TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, Mos­sos d’Esqua­dra, i vers el prin­cipi “Cata­lu­nya, un sol poble”. Per tal de fer-ho pos­si­ble crec que la millor opció seria la for­mació d’un bloc naci­o­nal de progrés que aglu­tinés classe política i soci­e­tat civil i estigués obert a sumar inde­pen­den­tis­tes, sobi­ra­nis­tes i una munió de ciu­ta­dans pro­gres­sis­tes i demòcra­tes a qui il·lusi­oni fer pos­si­ble la República per a tots. A més de tot això, ens serà impres­cin­di­ble per avançar bas­tir una potent pro­jecció exte­rior al marge del govern de la Gene­ra­li­tat, amb finançament propi, que la blindi de pos­si­bles ingerències de l’Estat, ja que aquest segu­ra­ment no per­metrà recu­pe­rar orga­nis­mes com ara el Diplo­cat i la con­se­lle­ria d’Exte­ri­ors, que feien aquesta tasca fins a la seva inter­venció i/o dis­so­lució. O la bata­lla la gua­nyem també a Europa i al món, o serà molt difícil acon­se­guir cap tipus de reco­nei­xe­ment efec­tiu. Al meu parer, aquesta tasca l’hau­ria de diri­gir des de l’exte­rior el nos­tre pre­si­dent legítim, Car­les Puig­de­mont, i la resta de con­se­llers i diri­gents que s’han vist obli­gats a exi­liar-se.

També ens hem de pre­pa­rar, com ja està fent el PNB al País Basc, per resis­tir l’avenç de Ciu­da­da­nos, la nova Falange de José Anto­nio Primo de Rivera, que si gua­nya unes elec­ci­ons espa­nyo­les agreu­jarà, de ben segur, les rela­ci­ons d’ Euskadi i Cata­lu­nya amb la resta de l’Estat. I no vull aca­bar sense recla­mar que s’acabi el segrest dels nos­tres diri­gents polítics que es tro­ben empre­so­nats, en l’actu­a­li­tat, en diver­ses pre­sons espa­nyo­les i fer pos­si­ble el retorn dels exi­li­ats. Resu­mint: el dia 22, nou govern per tal de liqui­dar el 155 i per tal de recu­pe­rar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons i blin­dar-les i ser capaços de man­te­nir una estruc­tura a l’exte­rior que con­tinuï fent visi­ble el con­flicte català a l’exte­rior. Ferms! Ni un pas enrere!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia