Opinió

Keep calm

‘Homage to Catalonia’

A Barcelona, un Orwell amb el record viu d’una bala franquista que li va travessar el coll, va descobrir la cara sinistra de l’estalinisme

Potser ara, passada la febrada de Sant Jordi, ens podem fixar en un llibret publicat el 25 d’abril de 1938, ara fa vuitanta anys. El cèlebre reportatge de George Orwell és un exemple més de la curiosa vida que tenen els llibres. Orwell va donar forma literària a les seves vivències com a milicià voluntari del POUM al Front d’Aragó i com a testimoni dels sagnants enfrontaments pels carrers de Barcelona durant els fets del maig del 1937, una lluita fratricida dins del bàndol republicà que va enfrontar dues estratègies per guanyar la guerra a Franco i dues pulsions que sempre han niat entre les esquerres: l’anarquisme llibertari i el comunisme autoritari. A Barcelona, un Orwell amb el record viu d’una bala franquista que li va travessar el coll, va descobrir precoçment la cara sinistra de l’estalinisme, la dels que, per exemple, trobaven “necessari” assassinar gent com Andreu Nin en nom de la causa. El relat d’Orwell era incòmode: una crítica tan lúcida com es vulgui, però que podia resultar desmoralitzadora. Un llibre que –des de la seva publicació i fins ara– ha estat lectura desaconsellada per professors i intel·lectuals de simpaties comunistes. I, malgrat això, no hi ha segurament cap obra sobre la Guerra Civil que hagi aguantat millor el pas del temps. L’èxit pòstum del llibre ha acabat irritant alguns historiadors, que el veuen com una influència excessiva sobre la percepció d’aquella guerra. Orwell quedaria parat perquè en vida seva no se’n van arribar a vendre ni mil exemplars. La fama posterior de l’autor de Mil nou-cents vuitanta-quatre va fer que el llibre es reedités i que esdevingués, durant dècades, la carta de presentació de la paraula Catalonia al món. Potser no cal recordar que el títol era equívoc. L’“homenatge” no ho era a cap abstracció nacional, sinó a l’esperit dels milicians catalans i, sobretot, a les inesperades realitats polítiques que aquell voluntari anglès havia hagut d’assimilar durant els seus dies a Catalonia: Homenatge (al que vaig viure i entendre) a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia