Els quatre noms

No per esperada, la declaració d’ahir de dissolució d’ETA deixa de ser menys històrica i una gran notícia per al poble basc. El desmantellament final, amb un govern espanyol enrocat en els vells esquemes del conflicte, incapaç d’evolucionar i obcecat a rendibilitzar-lo electoralment fins a l’extenuació, s’ha produït sobre les bases d’una unilateralitat que només es pot entendre per la raó de fons que ho explica tot. A ETA no l’han vençuda només la justícia ni les forces policials, l’han vençuda els seus. La base social que l’havia sustentat durant dècades no es reconeixia en barbàrie i va anar rebutjant la violència. Es van construir ponts que no van ser dinamitats en els contextos més hostils. El director executiu del centre Henri Dunant, David Harland, va destacar ahir quatre noms, quatre constructors de ponts, va dir, que va voler destacar pel coratge que van demostrar per intentar posar fi al conflicte i que van permetre que s’arribés al dia d’ahir: Jesús Eguiguren, José Luis Rodríguez Zapatero, Iñigo Urkullu i Arnaldo Otegi. Res ni ningú podrà apaivagar el dolor de les víctimes d’ETA. I si mai ha tingut sentit, ara en té menys que mai que hi hagi partits espanyols que facin electoralisme amb aquest dolor i es neguin a sortir dels paràmetres discursius de lluita contra un terrorisme que ja no existeix. Reconciliació, memòria, veritat, justícia, perdó, respecte. Un nou temps.