Més enllà de Puigdemont

Com que ahir el ple del Parlament va aprovar la llei de Presidència i a hores d’ara (si el DOGC del 155 publiqués aviat el nou text, que no ho farà) Carles Puigdemont podria tornar a ser investit, aquest cop a distància, president de la Generalitat, sembla com si aquesta fos la gran qüestió a resoldre. I ho és, sobretot veient la reacció airada d’ahir de Méndez de Vigo i el seu “no tolerarem cap investidura telemàtica” (que em va fer pensar en aquell “no hi haurà referèndum”, de Rajoy). Però a mi em fa l’efecte, que és el que en definitiva els volia dir, que aquests dies s’està discutint molt més que la investidura de Puigdemont. Perquè probablement Puigdemont, si més no en aquests moments (recorden aquell “provisionalment”?), no podrà ser investit president. I ell ho deu saber. Per això a mi em fa l’efecte que el que les formacions independentistes estan discutint de veritat no és només això; i que tot plegat va molt més enllà de la investidura (o no) de Puigdemont. El que s’està discutint, i cada cop més públicament, que potser ja està bé, és l’estratègia de l’endemà. De l’endemà de formar govern, que jo penso que n’hi haurà i podrem fer més sostenible (no pas fer desaparèixer, no siguin il·lusos) aquest maleït 155. Què passarà llavors? Hi haurà una Casa de la República? Puigdemont i els consellers a l’exili faran república des d’on siguin? I què farà el govern d’aquí? La via unilateral s’haurà acabat del tot i cal tornar “al camp base”, com defensa ERC en la ponència que debatrà el mes vinent? “Ja no estem en la fase unilateral”, com deia Marta Pascal dies enrere? És compatible, el que diu Pascal, amb el que diuen els diputats de Junts per Catalunya? S’està traint “la voluntat expressada l’1 d’octubre”, com diu la CUP? A mi em fa l’efecte que és tot això, el que s’està discutint aquests dies. Molt més enllà de fer govern (que JxCat i ERC ja el tenen acordat i repartit des de fa setmanes, que per això alguns tenen pressa), i molt més enllà de la investidura (o no) de Puigdemont, a mi em sembla que el que s’està discutint en el fons és això, l’estratègia a seguir, si és que n’hi ha i si és que és conjunta. Perquè l’Estat, no se n’oblidin, sí que la té. I ben conjunta.