LA GALERIA
Maria Mercè Roca
He deixat passar uns dies per comentar la sortida de la política municipal de Maria Mercè Roca. L’escriptora, que va ser diputada al Parlament i que va encapçalar la llista d’ERC a la ciutat de Girona en les eleccions municipals del 2015, va anunciar que no tornaria a presentar-se. Una sorpresa, perquè feia ja molts mesos que el partit l’havia presentat de facto com la persona que tornaria a estar al davant de la llista. Què ha passat, doncs, a un any de les eleccions? Maria Mercè Roca va dir que no hi havia el clima de confiança i complicitat amb la gent que porta el partit a Girona i que preferia enretirar-se. No he parlat amb ella de fa temps, però tot indica que el partit que havia confiat en ella ha deixat de fer-ho. M’estic arriscant, perquè en aquests temes partidistes no hi ha terme mitjà: o ets d’uns o ets dels altres, encara que només intentis analitzar la realitat des d’una perspectiva equidistant, en termes partidistes. El que de veritat ha passat potser ho sabrem d’aquí a un temps, però la visió des de la qual ens ho expliquin ho marcarà tot.
Amb Maria Mercè Roca hi he tingut poca relació professional, fora de diverses entrevistes en la seva qualitat d’escriptora, i ha estat sempre una relació cordial, però distant. No la vaig tractar com a diputada i quan ens vam trobar en la política municipal, jo com a periodista i ella com a candidata i regidora, la relació no va ser complaent. Ella sempre va considerar que no enteníem el seu model de ciutat i des de la nostra perspectiva no la vam arribar a conèixer mai. Com a analista no vaig entendre mai l’estratègia de no donar suport al govern Ballesta primer i Madrenas després. Sobretot perquè la gent convergent i d’Esquerra havien anat agafats de la mà en temes nacionals i havien compartit llista política. Han vist que no parlo de Puigdemont, que anava per lliure. Però en aquells moments delicats no vaig entendre com ERC deixava passar l’oportunitat de tornar al govern municipal o condicionar-lo des de fora amb el seu suport. Sílvia Paneque ho va entendre i ho va aprofitar. Em diuen que a Maria Mercè Roca li hauria fet especial il·lusió portar una macroàrea de Cultura. Però ERC, o ella, va dir no a donar suport a Ballesta i Madrenas va tirar pel dret. Diuen que el model de ciutat era molt diferent. No s’ho creguin, no ho era. I una reflexió: per fer de CUP, ja hi ha la CUP. Es veu en cada elecció.