De set en set
El patrimoni
El patrimoni cultural, artístic i arqueològic, material i immaterial, està d’actualitat. No hi ha dia que els mitjans de comunicació no tractin de qüestions relacionades amb l’herència rebuda, l’herència a transmetre. Feliçment sovint les notícies són positives; exposicions, publicacions, cursos, conferències, recerques, troballes, excavacions, són motiu de reportatges extensos que palesen la immensa riquesa, la diversitat de les realitats i les formes del nostre patrimoni. Un patrimoni que s’expressa i es projecta de moltes maneres diferents i que acaba integrant-se al bagatge, a la motxilla del progrés i del creixement en relació amb l’oferta cultural i turística.
Els professionals que treballen en aquest camp ens recorden que el valor cultural i social del patrimoni preval i ha de prevaldre per damunt de les consideracions materials. Que una bona gestió de l’herència rebuda reclama recursos i infraestructures planificades.
Enmig d’un context general positiu trobem els aspectes negatius: l’especulació amb el patrimoni, la destrucció, l’abandonament i la descurança, el tràfic il·lícit, la desvirtuació i perversió dels valors patrimonials. Amb les notícies de cada dia a la mà tothom pot posar perfils concrets a les notícies bones i dolentes al voltant de l’herència compartida.
El fet que el 2018 sigui l’Any Europeu del Patrimoni Cultural aporta un nou ingredient d’actualitat a aquest camp. La imatge compartida és un impuls, una nova embranzida per fer del patrimoni un element essencial de les polítiques culturals i de la vida cívica i associativa del nostre país i d’Europa. La recerca i la transferència de coneixements associats aporten un accent concret i tangible, un element d’identitat a una cultura i unes polítiques tocades per la globalització i la crisi i, per aquesta raó, cada cop més fràgils, més volàtils, més líquides.