La veritat molesta

No és per casualitat que Albert Rivera emergeix amb més força que ningú en la política espanyola. No perquè sigui un polític especialment qualificat, ni perquè tingui projectes de futur interessants o bones idees per millorar la vida dels espanyols, ni tan sols principis i valors per millorar la vida política. Simplement és el millor intèrpret de l’Espanya de les vísceres, la del blanc o negre, la dels bons i dolents, la de la maté porque era mía i el fratricidi sense escrúpols. No en va tenir cap, fa uns dies, per assenyalar públicament a través de les seves xarxes socials els nou mestres de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per presumptes delictes de discriminació i contra la integritat moral d’alumnes del centre fills de guàrdies civils arran de l’1-O. Rivera, constituït en fiscal, jutge i botxí, va descomptar la veracitat de les acusacions i la culpabilitat dels mestres i els va sentenciar, d’entrada, a l’escarni públic, al desprestigi i a la violació dels seus drets. Dijous el jutge va ordenar l’arxivament de la causa contra cinc d’aquests mestres i, ahir, l’home que lidera les enquestes per substituir Rajoy a La Moncloa va decidir que no calia assumir l’error i la injustícia comesos, que tampoc calia disculpar-se per haver assenyalat en fals. Simplement va ignorar els cinc mestres exculpats pel jutge i va proclamar-se protector dels alumnes presumptament assenyalats, les seves famílies i la Guàrdia Civil. Podria passar que els altres quatre docents fossin declarats innocents, o que no fossin ni processats; podria ser que no haguessin fet res de mala fe, simplement que els faltés mà esquerra; podria ser que acostumats a no fer diferències entre alumnes els faltés protegir-ne uns en un dia difícil. Però és igual. Els vots i la seva ambició són més importants que els mestres, l’escola i els nens junts; més importants que la presumpció d’innocència com a dret legal, i molt més importants que la veritat. De la mateixa manera que parla de golpe de estado per referir-se a l’1-O, de golpistas, delincuentes i fugitivos, de comandos separatistas (CDR), d’adoctrinamiento o que TV3 és com “el NODO”, el que vol és criminalitzar l’escola catalana. I per fer-ho, la veritat no és que no importi, és que molesta.