L’àlbum de la investidura

Els con­se­llers des­tituïts a l’exili, Merit­xell Ser­ret, Lluís Puig i Toni Comín, tor­nen a aca­pa­rar l’actu­a­li­tat política després que la justícia belga hagi anun­ciat que no els extra­dirà a Espa­nya. De la cla­te­llada que el jutge Lla­rena i la seva cohort van rebre ahir en sen­ti­rem a par­lar; tant pel canvi de rumb que pot supo­sar per a la resta d’exi­li­ats i pre­sos polítics, com pel ridícul majúscul que repre­senta per a la justícia espa­nyola el fet que el rebuig a l’extra­dició sigui per les irre­gu­la­ri­tats en l’emissió de l’euro­or­dre. Estan tan acos­tu­mats a fer i des­fer segons les seves con­veniències i a cosir-se els ves­tits a mida que, ves per on, no van caure que les euro­or­dres no es tre­uen i es posen com aquell qui res, ni que, per estal­viar-se feina, es puguin reci­clar les ordres de detenció espa­nyo­les ja cadu­ca­des.

Ale­gra, doncs, tor­nar a tenir titu­lars dels exi­li­ats, i més quan és per sen­tir bones notícies. Perquè ara que tot torna a estar encar­ri­lat i que tenim nous pro­ta­go­nis­tes, ens hem d’obli­gar, encara més, a man­te­nir viu el tes­ti­moni d’exi­li­ats i empre­so­nats.

Queda clar que Quim Torra, el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, és el pro­ta­go­nista indis­cu­ti­ble de la set­mana. Ho serà avui i ho va ser dilluns, on aca­bat el ple d’inves­ti­dura, i després d’abraçades i petons, va fer allò que fan els nuvis a les bodes: retra­tar-se amb els dife­rents grups de con­vi­dats. Em quedo amb una foto i amb els comen­ta­ris que en feien a TV3, pri­mer en directe i després al Tele­notícies, quan van recu­pe­rar la ins­tantània. A la imatge, d’esquerra a dreta, els pre­si­dents del Par­la­ment Núria de Gis­pert, Ernest Benach, Joan Rigol i Roger Tor­rent. Al cen­tre, Quim Torra. I a la seva dreta, els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat José Mon­ti­lla i Artur Mas. La locu­tora expli­cava el sim­bo­lisme de la foto­gra­fia, remar­cant que fal­tava una baula a la cadena per com­ple­tar la històrica imatge. Feia referència a l’exi­liat Car­les Puig­de­mont. I sí, ja ho ente­nem tots que fa peresa recor­dar que també hi fal­tava Jordi Pujol i que fa pena que, per motius obvis de salut, no hi pogués figu­rar Pas­qual Mara­gall. Però el que ja em sem­bla més trist i imper­do­na­ble és que s’obviés que de baula absent n’hi havia una altra de sig­ni­fi­ca­tiva, la de Carme For­ca­dell. Toca tor­nar a cami­nar, però ho hem de fer sense obli­dar, en cap moment, que per arri­bar on som en tenim de silen­ci­ats entre rei­xes.