Torra a la Moncloa

Els presidents Rajoy i Torra tenen ganes de veure’s les cares. No és estrany amb tot el que ha caigut i encara cau. No hi haurà cap acord concret, ni calendari de futur, ni potser res. Però a ambdues parts els convé una llarga xerrada a cara descoberta i sense intermediaris. Fa quaranta anys d’amors i desamors entre els presidents de la Generalitat i els de la Moncloa. Tot va començar fa més de quaranta anys quan el president Tarradellas culminava l’operació tornada a Catalunya amb una entrevista amb Adolfo Suárez. La reunió va anar malament, però al sortir i davant els periodistes Tarradellas va dir que “el canvi d’impressions ha sigut summament satisfactori: excel·lent”.

La història comença amb l’excel·lent de Josep Tarradellas amb Suárez fins al cop de porta al pacte fiscal de Mariano Rajoy a Artur Mas passant per la coincidència de dos presidents socialistes catalans que tampoc no van impedir les tensions de Rodríguez Zapatero amb Maragall i Montilla. Els contactes més breus van ésser els de Rajoy i Puigdemont. En el darrer, Puigdemont anava oferint propostes al president del govern per elaborar calendaris a llarg termini i Rajoy li contestava amb un lacònic “No lo veo”. Amb tot, van quedar que un altre dia es veurien. Fet que no va succeir.

Com és lògic per la seva llarga etapa al capdavant de la Generalitat, el president que més vegades va trepitjar la Moncloa és Jordi Pujol. Fins a disset entrevistes amb Felipe González sense comptar les que van mantenir a Barcelona. I unes divuit amb José María Aznar, sense incloure també alguna cita a la capital catalana organitzada per empresaris que creien que el millor per a Catalunya era una bona entesa entre Aznar i Pujol beneïda pel rei d’Espanya.

En cas de produir-se l’encontre, el president Quim Torra seria com els seus antecessors ben rebut a l’entrada de la Moncloa, amb una posterior xerrada imprevisible i amb un altre previsible cop de porta. Amb tot, la conversa entre els dos presidents és més necessària que mai, fins i tot per la salut mental dels ciutadans.