La ignorància

Fa molts anys la Guàrdia Civil no era ben vista per la gent del meu poble. Encara els veig passejant de nit amb les capes verdes i llargues, el cap de xarol i armats fins a les dents. Sempre anaven de dos en dos. La gent no veia amb bons ulls tenir tractes amb aquells forasters ignorants, prepotents i agressius. Vivien en una casa vella que els feia de caserna. L’estanquera amb la gallina al mig sempre era alçada a la façana on un rètol deia “Todo por la patria”. Havia pensat que el temps, el canvi de sistema, la professionalitat i el relleu generacional havia canviat una mica les coses. No ha estat així, segons els informes que han fet a Catalunya. Des de l’“a por ellos”, han mencionat pobles inexistents com Sant Esteve de les Roures o tan mal traduïts com Aguastorcidas. Aquests informes no sols ens provoquen la rialla sinó que posen en evidència la seva ignorància. Recordo aquell vell acudit que explica com un guàrdia civil i el seu sergent acudeixen al lloc on s’hi acaba de produir un terrible accident de trànsit. El cap li diu al subaltern: “Redacte un informe”. Aquest treu la llibreta i comença a escriure: “Coche en la mediana, hierros esparcidos i cabeza en el....” Queda aturat i demana: “Mi sargento, ¿arcén va con hache o sin hache?”. El superior mira al terra, fot una coça al cap i respon: “Cabeza en la cuneta”. Els informes que han fet sobre l’1-O no són cap acudit tot i que ho sembli. És un d’aquells casos en què es pot ben dir que la realitat supera la ficció. Tot plegat no sé com acabarà. Imagino que com en la majoria de processos hi haurà negociacions, pactes, escoltetes i traïcions. Ara bé, l’autohumiliació que s’han infligit els governants espanyols ja forma part per sempre de la història mundial del ridícul. Des de l’ocupació policial a bord del Piolín, del desmentiment d’un ministre a la BBC i l’aportació a la toponímia inexistent per part de la Guàrdia Civil, romandran per sempre en la memòria col·lectiva. La resta del món observa atònit com aquell home amb bigoti i tricorni que va entrar al Congrés fotent trets i parlant grollerament, potser no va ser derrotat del tot i en el fons es va sortir amb la seva. No veig cap diferència entre aquells que quan sentien parlar en català cridaven: “Hábleme en cristiano”, el tinent coronel panxut i amb bigoti que cridava “¡Se sienten, coño!” i el qui ha fet un informe sobre “Aguastorcidas”.