Una operació barroera

D'aquest argument qualsevol dia en faran una pel·lícula d'aquelles que glorifiquen l'assassinat i el presenten com una acció heroica, fruit de la intel·ligència i la valentia. L'assassinat com un repte assolit gràcies a l'esforç, a l'audàcia i a la bona preparació tècnica, física i psicològica. Pel·lícules en què s'extirpa o fins i tot es capgira la perspectiva moral del crim i es presenta com a una acció necessària i positiva, duta a terme per personatges durs, però sacrificats i fidels al seu deure. Soldats de primera, homes que fan el que han de fer. De pel·lícules com aquesta n'hem vist unes quantes i és freqüent que tinguin el Mossad, els serveis secrets israelians, de protagonista. Munic, de Spielberg, per exemple. Una venjança bíblica convertida en espectacle cinematogràfic, sàdic a estones, generador d'adrenalina. Ull per ull, dent per dent, si pot ser, cobrats amb avantatge. En allò que als anys setanta en deien la cultura de masses, l'èpica de l'assassinat té molt d'èxit. Per això, aquests dies, els mitjans anglesos han muntat una pel·lícula, ben real, amb el Mossad com a protagonista. Després que el primer ministre israelià autoritzés el crim i els desitgés sort, un comando d'onze agents israelians es va desplaçar a Dubai per executar un dirigent de Hamas. L'homicidi va tenir lloc en una habitació d'hotel. Una cosa no gaire impecable, més aviat bruta i ostensible. Les càmeres de seguretat van filmar la víctima i els botxins en els espais comuns de l'hotel. Per què els anglesos s'interessen tant en l'afer? Perquè els israelians, que anaven disfressats de turistes, duien passaports britànics, de ciutadans autèntics, reals i vius. Suplantaven la seva identitat i, quan això s'ha descobert, el govern britànic ha protestat i els mitjans s'hi han abonat. Un tema que ven. Una pel·lícula de debò. El que somnien els directors dels mitjans. En realitat, doncs, en aquesta ocasió, el Mossad no ha fet honor a la seva fama, no pas a la venjativa i criminal, que això sí, sinó a l'anomenada de perfecció que té. Una operació reeixida, però barroera. Massa rastres. Els guionistes hauran de perfeccionar-ho.