Les democràcies moren

Vivim dies difícils d’assimilar, potser perquè pensàvem que un cop dins la Unió Europea situacions que s’han repetit al llarg de la nostra història no tornarien a succeir. Estàvem equivocats. Però que quedi clar, jo crec en Europa, en tot cas en una Europa que no és la que els estats han segrestat dins del seu club. La meva Europa és la dels pobles lliures que sobiranament decideixen el seu destí, l’Europa de la veritable democràcia, la que és l’expressió de la voluntat dels votants, sigui quina sigui, perquè per a això serveix la democràcia, per poder rectificar.

Tots sabem que les democràcies també moren, però fins ara, ingenus, pensàvem en la mort sobtada degut a un cop d’estat, com el que va fer en Franco o va intentar en Tejero o fins i tot en el risc d’una mort lenta deguda a l’elecció d’un líder autoritari que s’aprofita de la democràcia per suprimir-la, com va ser el cas de la majoria de règims comunistes. I aquestes morts improbables ens mantenien alerta però tranquils, ja que les possibilitats que es produïssin el cúmul de despropòsits que vivim des de fa mesos, les crèiem llunyanes.

Però resulta que encara hi ha una mort més lenta, silenciosa i perillosa, la provocada per l’abús de poder d’un estat que utilitza les lleis per eliminar qui no pensa com ell, reprimint i empresonant tot aquell que s’hi oposa. La diferència amb la dictadura, sigui militar o personalista, és que aquesta, almenys, dona la cara i es manifesta tal com és. En el cas de l’agonia de la democràcia degut a l’abús de poder, l’Estat, covard, s’amaga fent servir tribunals i jutges per al seu propi benefici, minant sigil·losament el sistema constitucional, comprant part de l’oposició i fins i tot suports internacionals, sense cap mena de vergonya, i amb la complicitat d’uns mitjans de comunicació que fan de portaveu del que ell mateix no gosa dir directament, atiant l’odi amb la mentida. Si poden, busquin un fantàstic reportatge de la BBC de principis dels noranta, on es demostra amb imatges i arguments com la guerra dels Balcans va començar als mitjans de comunicació dominats per Sèrbia amb una manera de fer que avui ens és, malauradament, molt familiar. És a YouTube i el seu títol és The death of Yugoslavia.

La utilització dels mitjans com a eina de manipulació de les consciències i arma per sembrar el conflicte ve de lluny. Recorden Goebbels, el que fou ministre de Propaganda del Tercer Reich, el que considerava que la propaganda era informació popular. L’art d’utilitzar el llenguatge per convèncer, espantar, incentivar desitjos o prometre amb la finalitat d’aconseguir el suport, l’acceptació, la submissió o l’aplaudiment té un nom, demagògia, perfectament descrita pel món clàssic.

Negació de la veritat, manipulació del llenguatge com a eina propagandística i de domini del pensament, combinant desinformació, amenaces i control per atemorir, fer impossible l’esperit crític i privar-lo de totes les llibertats, fins i tot de la de consciència. Limitar la capacitat de pensament crític com una eficaç eina per anul·lar-nos. De què parlo? D’on parlo? De fet ho he copiat del 1984 d’Orwell... però quan el vaig començar a utilitzar al meu seminari de París per discutir sobre les TIC, entre la utopia i la distòpia, mai hauria pogut imaginar que ho viuria personalment i en una situació que no té res a veure amb Google.

Per cert, l’estiu del 1937, de retorn a Anglaterra fugint de les txeques comunistes, ell era més aviat trotskista, un Orwell decebut i enfadat amb el que va veure a Catalunya, escriu una sèrie d’articles al New English Weekly que anomena Spilling the Spanish Bean, que ve a ser Vomitant la veritat sobre Espanya, on denuncia que la lluita per la llibertat ha estat traïda pels que diuen defensar-la. “L’aspecte a destacar és que la gent que hi ha ara a la presó són els revolucionaris, no els feixistes.” Què diria avui si veiés a la presó i a l’exili gent que hi són malgrat haver-se presentat i guanyat unes eleccions legals, convocades pel mateix estat, amb un programa polític legal?

La democràcia veritable no hauria de protegir els que proposen alternatives polítiques i reivindiquen el dret d’opinar? Un Estat que retalla drets fonamentals i drets polítics comença una deriva perillosa cap a formes dictatorials que haurien de ser absolutament rebutjades a Europa. Si no ho són, és la mateixa Europa la que està en perill.