Carreteres mortals

Els giro­nins som per natu­ra­lesa gent de pau. Som gent tran­quil·la que difícil­ment ens agrada anar a gar­ro­ta­des i que ens costa, fins i tot, alçar la veu. Avui par­laré de car­re­te­res. Un tema que pot sem­blar banal quan encara tenim gent a la presó per pen­sar el que pensa i per exe­cu­tar allò que havia promès i milers de per­so­nes els hi van fer con­fiança. Una cosa no treu l’altra i ens alçarem tan­tes vega­des com cal­gui, sem­pre que sigui pacífica­ment, per llui­tar con­tra aquesta aber­ració dels nos­tres temps. Ara que a Madrid també les pas­sen magres amb una moció de cen­sura a la vista, uns de taronja que volen ser com els de blau i ocu­par la Mon­cloa, uns de lila que tenen cases com els de blau o taronja i uns de ver­mells que van per­duts, per bé que vol­drien també tor­nar a la Mon­cloa i seguir vivint com els de blau sense con­sul­tes a les bases. Uns bas­cos que fan la seva i pro­me­ten coses que quan cal s’ho sal­ten perquè diuen que ja s’aixe­carà el 155 un dia d’aquests, men­tre ells ja tenen la gui­lla al sarró i saben que men­ja­ran calent. Uns volen elec­ci­ons per reco­llir allò que les cor­rup­te­les d’altres els han permès reco­llir a cabas­sats, altres vol­drien gover­nar uns mesos per demos­trar que també saben fer-ho bé i després anar a elec­ci­ons i inten­tar treure pro­fit de la imatge d’uns mesos pujant i bai­xant esca­les ofi­ci­als i sor­tint a tots els tele­notícies de les espa­nyes. Altres volen elec­ci­ons per fer fora els que hi ha ara sense saber gaire més què hi farien. I men­tres­tant els cata­lans s’ho miren pen­sant que amb tot el sarau d’allà encara es pre­o­cu­pa­ran menys del que passa aquí, pre­sos polítics inclo­sos.

Ja els he dit que volia par­lar de car­re­te­res, perquè els giro­nins som gent de bona fe. Fa massa anys que tenim la Naci­o­nal Dos com la tenim i seguim sense sor­tir cada dia a tallar la fron­tera. Però cada cop veig més clar que tenim una altra car­re­tera molt peri­llosa. Fa pocs dies un ciu­tadà francès va per­dre la vida a la car­re­tera que va de Girona a Platja d’Aro. És una de les vies que any rere any acu­mu­len vícti­mes mor­tals i acci­dents greus. Fa alguns lus­tres que els ger­mans Nadal repar­tien fullets per des­do­blar tota l’ane­lla de les Gavar­res, però només va donar per fer de Maçanet a Mont-ras. Pot­ser és un tema fútil, però per­dem vides cada any. Som de bona fe, però un dia direm prou!