Vuits i nous
Rajoy, al Volga
Els prospectes en diuen “creuer pel Volga”, però el Volga, és clar, no uneix Sant Petersburg i Moscou, origen i final de la navegació que aquests dies he efectuat amb l’objectiu de canviar d’aires. Coses de la publicitat turística. Pel Volga s’hi passa, però només en un tram. La resta, rius cabalosos amb altres noms i una xarxa de canals amb rescloses que connecta el sistema hidrogràfic del Bàltic amb el del Caspi. El Neva, el riu de Sant Petersburg, només amb setanta-cinc quilòmetres, com d’aquí a Girona, és un dels que porten més aigua de Rússia i Europa. El riu de Moscou és el Moskva. Més modest, però també grandiós. Passem pel llac Làdoga, que igualment s’ha d’incloure entre les grans magnituds aquàtiques. És el llac més extens del continent. Al matí s’ha aixecat aire i el cel és tenebrós. Les onades del llac tenen aquell color de llom de dofí que jo fins ara només havia vist al mar. El dijous 31 de maig, Corpus, ens arriba la notícia a través dels mòbils que impedeixen que la desconnexió amb l’actualitat domèstica sigui completa: Mariano Rajoy ja no és president del govern. Alegria entre els navegants espanyols. Els navegants “espanyols” som setze, tots catalans. Hi ha a Catalunya algú que estimi Rajoy? Entre la “classe mitjana” aquí representada i que, segons diuen, és la protagonista del “procés” l’estimació és inexistent. Rajoy al Volga per la borda, i, amb ell, els seus sequaços. Ens recordem d’Enric Millo, responsable de les porres del primer d’octubre pel seu càrrec de delegat del govern espanyol a Catalunya. Al Volga, en Millo. A la nit, a la cabina, tranquil·litat sobre tranquil·litat. “Sí, però Pedro Sánchez substituirà Rajoy”, observa algú que opina que el del PSOE i el del PP són del mateix sistema hidrogràfic pel que fa al “problema català”. Al teatre Bolxoi de Moscou em trobo el diputat del PDeCAT al Congrés Jordi Xuclà. Jo tinc entrada en una llotja amb poca visibilitat i ell, que és a Moscou per a un congrés, una cadira a platea. M’és igual perdre’m una part de l’espectacle. El Bolxoi n’és un per ell mateix i m’evoca l’època en què els seus ballarins, quan sortien de gira, eren més espies, contraespies i dissidents que els assalariats del KGB. En Xuclà em pregunta: “Trobes que hem fet bé de retirar Rajoy?” Li observo una dubitació. Alguns al seu partit eren partidaris del “com pitjor millor” que Rajoy representava. Quan torno i soc a casa, gran escàndol perquè Sánchez, que es mostra partidari de parlar com més aviat millor amb el president Torra, ha posat de ministre Josep Borrell, enemic vistent de l’independentisme. Doncs què volíem? Política és un joc d’equilibris i balls de puntetes, i Sánchez n’haurà de fer molts. Rajoy al Volga per Corpus, i avui estem millor que abans d’anar-me’n, deixin-me pensar-ho així.