Dallas no és Catalunya

Per necessitat o per avarícia, les monges de Sixena van començar a vendre’s les obres del monestir molt abans que cap institució catalana hi interferís per frenar aquella sagnia patrimonial. Una de les peces, majúscula, que van desmembrar per obtenir el màxim benefici va ser el retaule major, del Mestre de Sixena, integrat per 34 taules que a partir de llavors van tenir vides separades. D’un d’aquests compartiments feia un segle que se n’havia perdut la pista fins que va sortir en una subhasta a Berna, el juny de l’any passat. Mentre el govern aragonès havia embogit del tot amb els béns del cenobi conservats a Catalunya, el Museu de Lleida va engegar una silenciosa operació per poder reunir els diners que valia la valuosa taula de Suïssa. Els tècnics d’aquest centre van ser els únics que van identificar la peça, que estava mal atribuïda com a pintura italiana. A Aragó, obstinats només en els objectes preservats en terreny català, ho ignoraven del tot. Al final, els 120.000 euros que estaven disposats a aportar la Generalitat i la Diputació van ser insuficients i l’obra va ser adquirida per una galeria de Madrid per uns 130.000 euros (comissions a part). Llàstima. Al novembre, la taula va reaparèixer en una fira de Nova York i se la va quedar el museu Meadows de Dallas per més de 400.000 euros. Missatge per als polítics i experts de pa sucat amb oli de la comunitat veïna: us hi heu d’esforçar una mica perquè no se us vagi tant el llautó. Ànims!