Ridículs

Ni la república més bananera afronta el mundial de futbol com ho fa Espanya. Entre ells s’han encarregat de desestabilitzar la roja. Ara que per primer cop l’Ajuntament de Barcelona ha donat permís per muntar una pantalla gegant per seguir la selecció espanyola des d’un recinte públic...

Ni la monarquia més absolutista s’enfronta a un descrèdit tan gran com l’espanyola per la corrupció, que ja va fer caure el rei Joan Carles I i que ara farà que el gendre Iñaki Urdangarin entri a la presó, després que la justícia se les ha empescat per sentenciar la infanta Cristina com a només beneficiària del delicte fiscal del marit. Què deuen pensar les dones dels principals condemnats pel finançament il·legal del PP, que van ser condemnades per haver-se lucrat? La dona de Bárcenas, per exemple, va ser considerada culpable pel Tribunal Suprem, bàsicament pels delictes comesos pel seu espòs. No va tenir un fiscal que actués gairebé més com a defensor com va fer el de Palma amb la infanta.

Ni el president més frívol hauria triat Màxim Huerta com a ministre. L’extertulià d’Ana Rosa Quintana va defraudar hisenda i se’n vantava a les xarxes socials. Ja havia regularitzat la seva situació, després de declarar com a rendes personals el que guanyava com a activitat professional. I ahir va haver de regularitzar-lo també Pedro Sánchez, fent-lo dimitir. Podem i el PP s’afanyaven a demanar-ne el cap, mentre que Ciutadans encara esperava sentir-ne les explicacions. Els de Rivera estan encara desorientats pels efectes de la moció. Sánchez no podia mantenir un defraudador en un govern que ve a substituir el dels corruptes, no fos cas que esdevingués un risc per a la convivència.

Les crisis, doncs, ja se les fabriquen ells mateixos i no cal que s’inventin amenaces a la convivència a Catalunya per mirar d’afermar un estat espanyol que continua trontollant per ell mateix. Això sí, sempre quedarà algun escorcoll per fer a Catalunya per mirar de desviar l’atenció o per recordar que, de corrupció, n’hi ha a tot arreu.