Invisibles

El vaixell Aquarius arribarà, si tot va bé, dissabte al port de València. A bord hi viatgen més de 600 persones rescatades al mar Mediterrani. Havien sortit de Líbia, com la majoria de barcasses que enfilen ara rumb a Europa, però la negativa d’Itàlia i Malta a acceptar-los als seus ports va provocar que el flamant president espanyol, Pedro Sánchez, en un gir inesperat pel que fa a les polítiques d’immigració, anunciés que l’Aquarius podia atracar a la Península. Molts han corregut a treure la pols a aquelles pancartes de #refugeeswelcome que havien quedat mig oblidades a l’armari i les institucions (ajuntaments, Generalitat i diferents governs autonòmics) ja s’han ofert per acollir-los. Mentrestant, la dreta italiana, amb Matteo Salvini al capdavant, celebrava com una victòria el fet que el vaixell finalment no arribés al seu país. La trista realitat és que al debat que es va fer aquesta setmana sobre l’Aquarius al Parlament Europeu només hi van assistir un 10% dels eurodiputats. La trista realitat és que pràcticament cap país ha complert amb els acords establerts per acollir refugiats. L’Estat espanyol només ha completat l’acolliment de 1.400 persones de les 17.000 que estipulava el pla. A més, les condicions en què viuen aquestes persones als centres d’acollida no són les més adequades i alguns refugiats han marxat cap a altres països. Segurament l’Aquarius serà rebut amb tots els honors, però els seus tripulants, segurament, tornaran a ser invisibles d’aquí a pocs dies.